La formació relacional dels professionals que sovint es fa boca-orella per veterans a juniors amb rigor aleatori. Necessitat de noves competències en matèria de comunicació, pedagogia, empatia. Eradicar la drogofòbia, que pot incidir, fins i tot en entorns assistencials. Els drets dels consumidors, sovint no preservats. L’obligació a consumir la metadona davant del personal assistencial de dilluns a divendres, amb un possible component de desconfiança, mentre que el cap de setmana ni hi ha atenció, no hi ha controls.

Els horaris assistencials. Més a la conveniència dels equips assistencials que de les necessitats dels usuaris. Hem passat d’atenció de 21 a 6, a no tenir cap centre obert més enllà de les 21,30.

Els pisos de consum de drogues són una alternativa de divers impacte sobre la salut, amb grans intercanviadors que han de de trobar les xeringues on poden. Segueixen vigents els programes d’intercanvi -tu em dones jo et donc- versus programes de lliurement de material no contaminat d’injecció. Professionals i centres encara creuen que no es poden donar moltes més xeringues de les que es recuperen.

El sorprenent mercat il·legal de les drogues. Cada vegada més similar als mercats convencionals. Amb dies de festa, empleats, dependents que poden tenir, fins i tot formació a la mida de les sales de consum del sistema assistencial. Poden ser un ajut en el llocs on no arriba l’atenció pública?

Pobresa, gent al carrer. Policonsumidors. Menors no controlats. Majors que foren menors tutelats, sense cap font d’ingressos actuals.

I la cultura socràtica de fer-nos preguntes. Com incidir en el mercat il·legal de els drogues? Com poden ser recuperades pel sistema assistencial les persones que compren al mercat negre? Hem de malfiar sistemàticament de l’usuari? Què passa si algú no es pren la metadona i se la injecta? S’ha de prohibir a les sales el consum injectat de metadona? Si algú ven metadona on va a parar? És la metadona al mercat negre una alternativa a comprar heroïna als pisos de consum? Són les benzodiacepines al mercat negre una altenativa quali o quantitativa al consum de drogues il·legals?

Què significa que algú sistemàticament es quedi sense medicació, sense metadona o benzodiacepines abans de la següent prescripció? Tenim persones infradiagnosticades, infratractades? Com enfoquem la violència de gènere en el context de l’addicció? Tenim els millors horaris? La plètora a les sales de consum és una invitació a consumir al carrer?

El debat està obert.

Alguns dels joves migrants es troben encara tutelats i amb perspectives incertes.  Amb més de 18 anys alguns han accedit a treball o segueixen estudiant o tenen un sostre.  Altres, es troben als carrers de les nostres ciutats, sense fonts d’ingressos conegudes,  sent quasi un miracle com surten endavant cada dia.  

Hi ha un decidit clam a regular la seva situació, que permeti legalment accedir a un ja difícil de trobar lloc de treball. Impossible sense el permís.  

El dia és molt llarg. Com s’omple sense ocupació, estudis, feina?  Des de la societat civil, persones físiques, entitats i associacions intenten desenvolupar iniciatives de proximitat que arribin a alguns d’aquests joves. A partir de les pròpies experiències, contactes, recursos i sota el convenciment que es tracta d’un pedaç perquè les prioritats són altres.  

Les accions que es proposen fora del mercat laboral no aporten els recursos per assolir les necessitats bàsiques de domicili, alimentació, roba, oci. I, per tant, els mateixos implicats no les veuen molt atractives, ni susceptibles de massa continuïtat.   

Es tracta,  sens dubte d’ iniciatives secundàries, que usen els contactes i recursos de persones i associacions, amb la voluntat subsidiària de seguir fent evident una realitat, sovint llunyana, per a bona part de la població i aconseguir una interrelació que pugui generar oportunitats no reglades.   

La preocupació per aquests joves, el seu present i futur ha de tendir al necessari i urgent canvi de legislació que permeti accedir a l’autonomia i desenvolupament personal.   

 Mentre tant, és necessari  oferir lligams, sorgits de la societat civil. D’entrada, la relació, el contacte, la proximitat i la paraula. Catalunya és un país d’un extensa nombre d’associacions. Que segurament no tenen a nivell general altra capacitat que proposar la voluntat de  canvi. Però que amb accions propreres  poden obrir portes d’activitats educatives, artístiques, esportives a aquests joves migrants.   

 L’esport és una possibilitat d’integrar aquestes persones en un equip, en un objectiu comú. Formar part d’un grup, compartir un determinat temps malgrat les limitacions legals.   

 És àmplia l’experiència de campus de vacances que combinen esport, amb algun tipus de formació. Sovint idioma. Sovint també ofereixen algun aliment i dutxes.   

Aquest model conegut i assajat per moltes entitats pot tenir la seva replicació amb aquests joves, nois i noies, que tenen tan temps lliure, energia emmagatzemada i dificultats per atendre la seva pròpia higiene.   

Són accions reduïdes, limitades, però assumibles, per l’esmentada àmplia xarxa associativa. Potser pedaços que poden fer millor la realitat existent.   

Les estadístiques mostren l’arribada de 1498 joves no acompanyats a Catalunya l’any 2017, 3659 l’any 2018 i pot ser que arribin a 5.500 l’any 2019. Atendre aquest fenomen Implica un esforç de les administracions, però també de l’entramat social, a partir d’oferir el que cadascú sap fer i les oportunitats que generen les associacions 

Some of the young migrants are still mentored but with an uncertain future. Over 18 years old some have come to work or are still studying or have a roof. Others are on the streets of our cities, with no known sources of income. It is almost a miracle to go forward every day.

There is a determined cry to regulate your situation, which will legally allow you to access an already difficult to find a job. Impossible without permission.

The day is very long. How do you fill up without employment, studies, work? Civil society, individuals, entities and associations are trying to develop local initiatives that reach some of these young people. From our own experiences, contacts, resources and under the conviction that this is a patch because the priorities are other.

The actions proposed outside the labour market do not provide the resources to achieve the basic needs of domicile, food, clothing, leisure. And, therefore, those involved do not see them as attractive or susceptible to too much continuity.

Undoubtedly, these are secondary initiatives that take advantage of the contacts and resources of individuals and associations, with the subsidiary nature of continuing to show a reality, often distant, for a large part of the population and to achieve an interrelation that can generate. unregulated opportunities.

Concern for these young people, their present and future, should tend to the urgent and necessary change of legislation that will allow them access to autonomy and personal development.

In the meantime, however, attempts are made to provide links, arising from civil society. Incoming contact, relationship, closeness and word. Catalonia is a country with an extensive relationship of associations. That surely they can do nothing on a general level, beyond hasty a willing will for change. But these young migrants can open their doors to educational, artistic and sports activities.

Sport is one of these possibilities of integrating these people in a team, in a common goal. Being part of a group, sharing a certain amount of time, demonstrates a willingness to integrate despite legal limitations.

The experience of casals, holiday time camps that combine sports with some kind of training is wide. Often language. Often they also offer some food and access to showers.

This model known and tested by many entities may have its replication with these young people, boys and girls, who have so much free time, stored energy and difficulty in maintaining their own hygiene.

These are small actions, limited, but assumed, by the aforementioned wide association network. Maybe patches that can make the existing reality better.

Statistics show the arrival of 1498 unaccompanied young people to Catalonia in 2017, 3659 in 2018 and may reach 5,500 in 2019. Attending this phenomenon involves an effort of the administrations, but also of the social network, from offering what each one knows how to do or the opportunities that the associations generate.

Pocas enfermedades tienen connotaciones tan peyorativas como la sarna. Provoca reacciones de alarma, miedo y alejamiento, seguramente heredadas de tiempos pasados, que evocan intenso picor, importantes molestias, prolongadas si no se atajan y que se transmiten a través del contacto intenso.
La sarna está producida por un insecto, un ácaro, Sarcoptes scabiei. El picor es grave y generalmente de predominio nocturno. Resulta de una reacción de hipersensibilidad al ácaro, las heces y los huevos (1) y se manifiesta como una erupción de intenso picor en los dedos, zonas interdigitales, muñecas, axilas, areolas mamarias y genitales. La parte posterior del cuerpo está relativamente libre de complicaciones y la cabeza libre, excepto en niños muy pequeños.
La sarna con costra, forma menos común relacionado con inmunidad reducida, se asocia a mayor cantidad de ácaros, con escamas gruesas, costras y fisuras (1).
Aunque puede afectar a personas de cualquier edad y estado socioeconómico (1), es más frecuentes en situaciones hacinamiento, junto a dificultades para cambiar la ropa personal y de cama y acceder a duchas. Los ácaros pueden sobrevivir de un huésped durante 24 a 36 horas.
El abordaje sanitario es sencillo y conocido por lo que algunas personas afectadas de sarna de larga evolución pueden no haber contactado con el sistema sanitario, por desconocimiento, falta de cobertura sanitaria, dificultad para comunicarse. Además de las normas de higiene aludidas se propone tratamiento local
Por este motivo, la demanda de atención por sarna puede facilitar el contacto con personas que no han recurrido anteriormente al sistema de salud.
El tratamiento habitual es una crema de permetrina al 5% que se ha de aplicar cuidadosamente desde el cuello hasta los pies, dejándolo de 8 a 14 horas y después ducharse. Aunque no se ha comprobado su necesidad, puede ser prudente repetir el tratamiento al cabo de una semana. La permetrina suele ser el tratamiento preferido para mujeres embarazadas y lactantes.
En algunos casos en que se considere que no se va a poder hacer bien el tratamiento se puede utilizar tratamiento oral con ivermectina habitualmente 1 comprimido, que se repetirá al cabo de 1 semana.

Se puede plantear tratar a los miembros del hogar y los contactos cercanos incluso si no hay síntomas, para evitar un ciclo repetitivo de infección.

Aunque la sarna se propaga con menos frecuencia a partir de la ropa o las sábanas de una persona infectada, es prudente lavar o aislar cualquier ropa personal o de cama que la persona haya tocado dentro de los tres días anteriores tratamiento. Por lo general, no es necesario lavar otros artículos. Puede optarse por colocarlos en bolsas de plástico durante al menos tres días o lavar a máquina.

Few diseases have as many pejorative connotations as scabies. It provokes reactions of alarm, fear and estrangement, surely inherited from past times, which evoke intense itching, important discomfort, prolonged if not stopped and transmitted through intense contact.
Scabies is caused by an insect, a mite, Sarcoptes scabiei. The itching is severe and usually predominantly nocturnal. It results from a hypersensitivity reaction to the mite, faeces and eggs (1) and manifests itself as an intensely itchy rash on the fingers, interdigital areas, wrists, armpits, mammary areolas and genitals. The back of the body is relatively free of complications and the head is free, except in very young children.
Scabies, a less common form related to reduced immunity, is associated with increased numbers of mites, with thick scales, scabs and fissures (1).
Although it can affect people of any age and socioeconomic status (1), it is more common in crowded situations, along with difficulties in changing personal and bedding clothes and accessing showers. Mites can survive on a host for 24 to 36 hours.
The healthcare approach is simple and well known, so some people affected by scabies with longevity may not have contacted the healthcare system, due to lack of knowledge, lack of healthcare coverage, or difficulty in communicating. In addition to the above-mentioned hygiene rules, local treatment is proposed
For this reason, the demand for scabies care may facilitate contact with people who have not previously used the health system.

The usual treatment is a 5% permethrin cream that must be carefully applied from the neck to the feet, leaving it for 8 to 14 hours and then showering. Although your need has not been proven, it may be wise to repeat the treatment after one week. Permethrin is usually the preferred treatment for pregnant and lactating women.
In some cases where it is considered that the treatment is not going to be possible, oral treatment with ivermectin can usually be used, usually 1 tablet, which will be repeated after 1 week. (2)

It may be considered to treat household members and close contacts even if there are no symptoms, to avoid a repetitive cycle of infection.

Although scabies spread less frequently from the clothes or sheets of an infected person, it is prudent to wash or insulate any personal or bedding that the person has touched within the previous three days of treatment. It is usually not necessary to wash other items. You can choose to place them in plastic bags for at least three days or machine wash.

1. Goldstein BG, Goldstein, AO. Epidemiology, clinical features, and diagnosis. UpToDate ( 22-12-19)

2. Goldstein BG, Goldstein, AO. Scabies. Management UpToDate (22-12-19)