Estudio ESSELLA

Análisis de la salud de la población sin hogar de un distrito desfavorecido de Barcelona. Estudio ESSELLAAnalysis of the homeless population health in a disadvantaged district of Barcelona: ESSELLA study

Malatia psiquiàtrica en persones al carrer

https://diarisanitat.cat/la-meitat-de-les-persones-sense-llar-pateixen-malalties-psiquiatriques/

 

El sensellarisme és una situació d’exclusió social severa que afecta greument la salut de qui ho pateix, especialment la salut mental, ja que amplifica els factors de risc de patir trastorns mentals i incrementa la simptomatologia quan es pateixen.

Ara, un estudi liderat per l’equip infermer d’un CAP de Girona ha determinat que la meitat de les persones sense llar pateixen malalties psiquiàtriques. Els resultats de la investigació, que ha analitzat el perfil clínic de les persones en situació de sensellarisme residents d’un centre d’acollida, s’han presentat recentment al XVIII Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

La mitjana d’edat de les persones sense llar s’estableix en 54,4 anys i les patologies més prevalents són l’alcoholisme, que pateix un 54%; el tabaquisme (50%) i les malalties psiquiàtriques (50%), sent la depressió, l’esquizofrènia i el trastorn límit de personalitat, les malalties més freqüents. De fet, d’aquests malalts amb patologies psiquiàtriques, un 15% ha realitzat intents de suïcidi.

Les addiccions a substàncies com el cànnabis, la cocaïna i l’heroïna representen un 19%. Pel que fa a les malalties cròniques, un 46,2% presenten hipertensió arterial, un 26,9% Diabetis Mellitus i el 23%, obesitat. En aquest sentit, els investigadors avisen que el pacient en situació de sense llar amb patologia crònica és un «pacient vulnerable i amb alta dependència, que necessita més recursos dels que ara estan disponibles».

Quant a la metodologia, els investigadors van recollir les dades amb el programa d’història clínica ECAP dels residents del centre d’acollida que hi fossin des de feia almenys sis mesos i que haguessin estat visitats a la consulta d’infermeria del febrer del 2021 al gener del 2022. El total de la mostra van ser 26 persones.

Segons explica la infermera de l’AIFiCC i investigadora principal de l’estudi, Mariàngels Fernández, el perfil dels residents del centre està determinat per les malalties mentals, les addiccions i la cronicitat. «Aquest fet es tradueix en un l’increment l’ús del sistema sanitari. Creiem, doncs, que és necessària la coordinació entre els serveix sanitaris i socials per garantir una adequada atenció d’aquest pacients”, conclou la infermera.

La salud cuando se vive en la calle

El 17 de febrero de 2022 tuvo lugar, en el Auditorium Agora de Cosmo Caixa, brindado generosamente por la Fundació La Caixa,  un Symposium  sobre la salud cuando se vive en la calle.  120 asistentes que traduce el interés por esta preocupación social  tema y que, además de importantes enseñanzas y experiencias compartidas, han de contribuir a un cambio de actuación en el objetivo de erradicar la pobreza extrema.

Visibilidad, acercamiento, solidaridad. Salir del armario social. Ante pensamientos extremistas, ya no cabe ocultar situaciones, porque no se diagnostica, lo que no se conoce y no se trata lo que no se diagnostica.

No debajo de la alfombra ha de sustituir al no en la puerta de mi casa. En un pronunciamiento de las personas, primero. Por delante de la estética urbana o de la discriminación de vecinos. La calle es de todos, pero ojalá que nadie haya de dormir en la calle.

Enlaces de las presentaciones

Taula 1: presentació. https://youtu.be/N_jwWx_d-q4

Taula 2. Atenció Social i Sanitària  https://youtu.be/3rkzYTZPGCI

Taula 3. Salut mental     https://youtu.be/FGfZoYtfLhk

Taula 4. Nivells d’atenció    https://youtu.be/2epHQN0O0Uo

Taula 5. Atenció de primera línia  https://youtu.be/7dvr6UkQVu8

Forum d’idees, persones i entitats

FORUM D’IDEES, PERSONES I ENTITATS

En l’atenció a persones consumidores de substàncies no prescrites hi estan havent-hi canvis importants. Del del quasi monoconsum d’heroïna de les dècades del 80 i 90 del segle passat, ens trobem en un important policonsum on hi entren a formar part gran quantitat de substàncies.

Ès fa important fer front al mercat ilícit. De persones, habitatge, feina, substàncies. Els diferents equips s’han adaptat als canvis sense pràcticament temps per explicar l’abast d’aquestes modificacions i noves iniciatives.

Una crida a parar i pensar. La ubiquem abans de l’estiu, en dues diades, per a poder parlar amb calma, agrupar els temes per àrees d’interés,  facilitar el contacte, el coneixement entre persones i entitats.

I tot això dificultat per la incertesa del comportament de la pandèmia, que marcarà la presencialitat o no.

La metòdica és senzilla. S’està constituïnt un comité organtizador que vol estendre la trobada boca-orella, suscitar temes per a compartir, facilitar els encontres i les ulteriors línies de treball.

Si vols formar-ne part, aquest és el punt de contacte per a integrar-te al grup organitzador o simplement estar-ne al corrent:

forum.idees@lowthresholdjournal.org

La plataforma Low Threshold Journal s’encarregarà de difondre resums i ponències

La Salut quan es viu al carrer

Fa tres anys de la col·laboració de l’Hospital del Sagrat Cor amb l’Hospital de Santa Anna per a l’atenció sanitàries a persones sense recursos econòmics i que no freqüentaven els serveis assistencials que fa servir la major part de la població.

Es varen dissenyar atencions trimestrals amb un seguiment setmanal entre campanya i campanya. Però la irrupció de Covid 19 ha modificat la planificació. Ja no ha estat possible les atencions a gran nombre de persones i s’ha optat per atencions minoritàries, però de major seguiment.

Hi ha hagut també canvis sociològics. Fins març de 2000 predominaven nois joves del nord d’Àfrica i l’atenció post-pandèmia és presta a persones de més edat i amb major nombre de dones.

Han disminuït les prestacions socials post-pandèmia i l’Hospital de Campanya Santa Anna ha hagut de donar resposta a demandes bàsiques, com alimentació.

En aquest context s’ha decidit parar a pensar. Hi haurà una primera presentació el 10 de febrer al personal de l’Hospital que ha col·laborat al projecte, en forma de devolució sobre l’estat de la qüestió.

Al 17 de febrer hi haurà un seguit de taules rodones, que tocaran des del paper de les institucions, fins a l’actuació dels professionals sanitaris quan es viu al carrer.

Confíem que els debats es puguir dur a terme de forma presencial, en funció de l’evolució de la pandèmia per Covid 19. En aquesta mateixa pàgina informarem de l’evolució del debat i com i on es durà finalment a terme.

Pidamos camas

Si bien contar con un lugar donde residir y especialmente dormir es una necesidad básica universal, se hace más evidente y necesaria cuando llega el frío. Surgen programas paliativos y, a menudo, la argumentación de que personas que se hallan en la calle no quieren acogerse a ellos. Con la reflexión del grado de adecuación de los servicios, si se prefiere continuar en la calle que acudir a ellos.

Intimidad, dignidad, autonomía, comodidad son aspectos necesarios para brindar alojamiento.

Nos piden mantas, sacos de dormir, pero no, no es suficiente. Pidamos camas.

COMUNICAT CONJUNT DEL DIA MUNDIAL DE LA SIDA 2021. 40 anys de respostes al VIH

COMUNICAT CONJUNT DEL DIA MUNDIAL DE LA SIDA 2021
40 anys de respostes al VIH

L’1 de desembre tornem a commemorar el Dia Mundial de la Sida. Aquest acte simbòlic ens recorda que hem de continuar treballant per sensibilitzar la població i donar suport i atenció a les persones que viuen amb el VIH.
Fa quaranta anys que es van diagnosticar els primers casos d’una pandèmia que ha provocat fins ara la infecció de 79 milions de persones arreu del món. A Catalunya, actualment hi ha unes 33.000 persones que viuen amb el VIH.
Durant aquestes quatre dècades, a Catalunya hem progressat en el coneixement de la infecció, hem incorporat noves eines per a la prevenció, s’ha millorat la supervivència i la qualitat de vida d’aquestes persones gràcies als avenços en els tractaments i la
infecció pel VIH ha esdevingut una patologia crònica. Això ens ha permès assolir els objectius 90-90-90 fixats per ONUSIDA per al 2020 (actualment aquestes xifres a Catalunya són 91-90-93).
Les pandèmies, com la del VIH o de la COVID-19, evidencien les desigualtats, que alhora poden agreujar les situacions d’estigmatització i discriminació. Per eliminar-les, cal continuar treballant tots plegats (societat civil, professionals i gestors), promovent enfocaments centrats en les persones i basats en els drets humans.
Sabent que encara hi ha reptes pendents i coneixent la importància del treball conjunt per abordar la pandèmia del VIH, s’ha creat el nou Pla d’acció enfront del VIH i altres ITS 2021-2025 impulsat pel Programa de prevenció, control i atenció al virus de la immunodeficiència humana, les infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques, un full de ruta que recull les propostes de les entitats comunitàries, els professionals, la ciutadania i les administracions catalanes.
En aquest Dia Mundial reforcem el nostre compromís per fer front al VIH. Perquè 40 anys de respostes han estat necessaris, però encara no son suficients, comptem amb tots vosaltres per aconseguir eliminar-lo al 2030.

Menores no acompañados: modificaciones en la Ley de Extranjería

https://www.lavanguardia.com/vida/20211019/7801414/gobierno-reforma-ley-agilizar-integracion-menas.html

El Consejo de Ministros ha aprobado este martes la reforma del Reglamento de la Ley de Extranjería que facilitará la concesión de permisos de residencia y trabajo a los menores extranjeros no acompañados y a los inmigrantes extutelados cuando cumplan 18 años. Se trata de evitar que caigan en la ilegalidad.

https://elpais.com/espana/2021-10-18/el-gobierno-aprobara-este-martes-el-reglamento-para-facilitar-papeles-a-jovenes-extranjeros.html

Entre las modificaciones más relevantes se encuentra la reducción del plazo a partir del cual se comienza a documentar a los más pequeños, que pasará de los nueve meses actuales a tres.

Otro cambio importante afecta a los que cumplen 18 años y quedan fuera del sistema de protección. Este colectivo necesita demostrar ingresos de entre 500 y 2.000 euros para poder obtener o renovar su residencia y cuando la obtienen no se les permite trabajar. La nueva norma reduce los requisitos económicos a menos de 500 euros que pueden provenir además de ayudas sociales o que no son necesarios si hay una organización que se hace cargo del joven. Las nuevas autorizaciones además sí permitirán trabajar. La iniciativa beneficiará a unos 8.000 menores y entre 7.000 y 8.000 jóvenes hasta 23 años, según los cálculos de Migraciones.

https://elpais.com/espana/2021-10-19/el-gobierno-aprueba-el-reglamento-para-facilitar-papeles-a-jovenes-extranjeros.html

La modificación ha estado apoyada por decenas de ONG que trabajan con la infancia migrante, empresarios y comunidades autónomas, que invierten en la formación de los menores extranjeros tutelados, pero ven cómo la normativa actual les impedía vivir y trabajar de forma legal.

Migraciones señala cómo de forma general el sistema de protección en otros países europeos está vinculado a la formación de los menores y a su actividad laboral desde los 16 años. “No se exigen determinados recursos económicos, como en España”, mantienen. “Es más, algunos países como Francia y Alemania garantizan prestaciones económicas hasta los 21 y 27 años, respectivamente”, explican las mismas fuentes.

Uno de los cambios clave es ampliar el plazo de validez de las autorizaciones de uno a dos años, una medida que da más estabilidad a los chavales y descarga de trabajo a la Administración. La situación es distinta en Italia, por ejemplo, donde se expide una autorización de residencia que los menores no tienen que renovar hasta los 18 años y que les permite trabajar a partir de los 16. Al llegar a la mayoría de edad su autorización se transforma en un permiso de residencia con fines de estudios, de trabajo, de búsqueda de empleo o por tratamiento médico. En Alemania la primera autorización se extiende tres años, prorrogable a otros dos.

Los cambios más sustanciales

Plazos para tramitar la primera residencia. Será de un máximo de tres meses frente a los nueve anteriores.

Renovaciones. Tanto para menores como mayores de edad eran necesarias cada año. Ahora tendrán una validez de al menos dos años prorrogables.

Requisitos para la residencia y el trabajo. Antes, un joven extutelado que debía renovar su autorización de residencia debía acreditar más de 2.000 euros de ingresos propios mensuales que no podían provenir de ninguna ayuda social. El permiso que obtenían no permitía trabajar. Para emplearse necesitaban aportar un contrato de un año. Ahora, los medios económicos necesarios no superan los 500 euros, que pueden complementarse con ayudas. No será necesario demostrarlos si el joven está a cargo de alguna entidad pública o privada. El trámite permite vivir y trabajar de forma regular.

Agilidad. Los procedimientos serán telemáticos y se elimina la exigencia de un acta notarial ante el consulado para la identificación del menor, un trámite que en la práctica bloquea miles de autorizaciones. Ahora se sustituye por un informe de la entidad competente de la comunidad autónoma.

 https://www.social.cat/noticia/15439/el-consell-de-ministres-aprova-la-reforma-de-la-llei-destrangeria-per-afavorir-la-integrac

Low Threshold Journal,