and Socioeconomic Status Link to Osteoporosis Diagnosis in a Population-Based Cohort of Middle-Older-Age Americans

Margaret Gough Courtney, PhD ,
Josephine Roberts, BS, and Kanya Godde, PhD

La formació relacional dels professionals que sovint es fa boca-orella per veterans a juniors amb rigor aleatori. Necessitat de noves competències en matèria de comunicació, pedagogia, empatia. Eradicar la drogofòbia, que pot incidir, fins i tot en entorns assistencials. Els drets dels consumidors, sovint no preservats. L’obligació a consumir la metadona davant del personal assistencial de dilluns a divendres, amb un possible component de desconfiança, mentre que el cap de setmana ni hi ha atenció, no hi ha controls.

Els horaris assistencials. Més a la conveniència dels equips assistencials que de les necessitats dels usuaris. Hem passat d’atenció de 21 a 6, a no tenir cap centre obert més enllà de les 21,30.

Els pisos de consum de drogues són una alternativa de divers impacte sobre la salut, amb grans intercanviadors que han de de trobar les xeringues on poden. Segueixen vigents els programes d’intercanvi -tu em dones jo et donc- versus programes de lliurement de material no contaminat d’injecció. Professionals i centres encara creuen que no es poden donar moltes més xeringues de les que es recuperen.

El sorprenent mercat il·legal de les drogues. Cada vegada més similar als mercats convencionals. Amb dies de festa, empleats, dependents que poden tenir, fins i tot formació a la mida de les sales de consum del sistema assistencial. Poden ser un ajut en el llocs on no arriba l’atenció pública?

Pobresa, gent al carrer. Policonsumidors. Menors no controlats. Majors que foren menors tutelats, sense cap font d’ingressos actuals.

I la cultura socràtica de fer-nos preguntes. Com incidir en el mercat il·legal de els drogues? Com poden ser recuperades pel sistema assistencial les persones que compren al mercat negre? Hem de malfiar sistemàticament de l’usuari? Què passa si algú no es pren la metadona i se la injecta? S’ha de prohibir a les sales el consum injectat de metadona? Si algú ven metadona on va a parar? És la metadona al mercat negre una alternativa a comprar heroïna als pisos de consum? Són les benzodiacepines al mercat negre una altenativa quali o quantitativa al consum de drogues il·legals?

Què significa que algú sistemàticament es quedi sense medicació, sense metadona o benzodiacepines abans de la següent prescripció? Tenim persones infradiagnosticades, infratractades? Com enfoquem la violència de gènere en el context de l’addicció? Tenim els millors horaris? La plètora a les sales de consum és una invitació a consumir al carrer?

El debat està obert.

Alguns dels joves migrants es troben encara tutelats i amb perspectives incertes.  Amb més de 18 anys alguns han accedit a treball o segueixen estudiant o tenen un sostre.  Altres, es troben als carrers de les nostres ciutats, sense fonts d’ingressos conegudes,  sent quasi un miracle com surten endavant cada dia.  

Hi ha un decidit clam a regular la seva situació, que permeti legalment accedir a un ja difícil de trobar lloc de treball. Impossible sense el permís.  

El dia és molt llarg. Com s’omple sense ocupació, estudis, feina?  Des de la societat civil, persones físiques, entitats i associacions intenten desenvolupar iniciatives de proximitat que arribin a alguns d’aquests joves. A partir de les pròpies experiències, contactes, recursos i sota el convenciment que es tracta d’un pedaç perquè les prioritats són altres.  

Les accions que es proposen fora del mercat laboral no aporten els recursos per assolir les necessitats bàsiques de domicili, alimentació, roba, oci. I, per tant, els mateixos implicats no les veuen molt atractives, ni susceptibles de massa continuïtat.   

Es tracta,  sens dubte d’ iniciatives secundàries, que usen els contactes i recursos de persones i associacions, amb la voluntat subsidiària de seguir fent evident una realitat, sovint llunyana, per a bona part de la població i aconseguir una interrelació que pugui generar oportunitats no reglades.   

La preocupació per aquests joves, el seu present i futur ha de tendir al necessari i urgent canvi de legislació que permeti accedir a l’autonomia i desenvolupament personal.   

 Mentre tant, és necessari  oferir lligams, sorgits de la societat civil. D’entrada, la relació, el contacte, la proximitat i la paraula. Catalunya és un país d’un extensa nombre d’associacions. Que segurament no tenen a nivell general altra capacitat que proposar la voluntat de  canvi. Però que amb accions propreres  poden obrir portes d’activitats educatives, artístiques, esportives a aquests joves migrants.   

 L’esport és una possibilitat d’integrar aquestes persones en un equip, en un objectiu comú. Formar part d’un grup, compartir un determinat temps malgrat les limitacions legals.   

 És àmplia l’experiència de campus de vacances que combinen esport, amb algun tipus de formació. Sovint idioma. Sovint també ofereixen algun aliment i dutxes.   

Aquest model conegut i assajat per moltes entitats pot tenir la seva replicació amb aquests joves, nois i noies, que tenen tan temps lliure, energia emmagatzemada i dificultats per atendre la seva pròpia higiene.   

Són accions reduïdes, limitades, però assumibles, per l’esmentada àmplia xarxa associativa. Potser pedaços que poden fer millor la realitat existent.   

Les estadístiques mostren l’arribada de 1498 joves no acompanyats a Catalunya l’any 2017, 3659 l’any 2018 i pot ser que arribin a 5.500 l’any 2019. Atendre aquest fenomen Implica un esforç de les administracions, però també de l’entramat social, a partir d’oferir el que cadascú sap fer i les oportunitats que generen les associacions 

Some of the young migrants are still mentored but with an uncertain future. Over 18 years old some have come to work or are still studying or have a roof. Others are on the streets of our cities, with no known sources of income. It is almost a miracle to go forward every day.

There is a determined cry to regulate your situation, which will legally allow you to access an already difficult to find a job. Impossible without permission.

The day is very long. How do you fill up without employment, studies, work? Civil society, individuals, entities and associations are trying to develop local initiatives that reach some of these young people. From our own experiences, contacts, resources and under the conviction that this is a patch because the priorities are other.

The actions proposed outside the labour market do not provide the resources to achieve the basic needs of domicile, food, clothing, leisure. And, therefore, those involved do not see them as attractive or susceptible to too much continuity.

Undoubtedly, these are secondary initiatives that take advantage of the contacts and resources of individuals and associations, with the subsidiary nature of continuing to show a reality, often distant, for a large part of the population and to achieve an interrelation that can generate. unregulated opportunities.

Concern for these young people, their present and future, should tend to the urgent and necessary change of legislation that will allow them access to autonomy and personal development.

In the meantime, however, attempts are made to provide links, arising from civil society. Incoming contact, relationship, closeness and word. Catalonia is a country with an extensive relationship of associations. That surely they can do nothing on a general level, beyond hasty a willing will for change. But these young migrants can open their doors to educational, artistic and sports activities.

Sport is one of these possibilities of integrating these people in a team, in a common goal. Being part of a group, sharing a certain amount of time, demonstrates a willingness to integrate despite legal limitations.

The experience of casals, holiday time camps that combine sports with some kind of training is wide. Often language. Often they also offer some food and access to showers.

This model known and tested by many entities may have its replication with these young people, boys and girls, who have so much free time, stored energy and difficulty in maintaining their own hygiene.

These are small actions, limited, but assumed, by the aforementioned wide association network. Maybe patches that can make the existing reality better.

Statistics show the arrival of 1498 unaccompanied young people to Catalonia in 2017, 3659 in 2018 and may reach 5,500 in 2019. Attending this phenomenon involves an effort of the administrations, but also of the social network, from offering what each one knows how to do or the opportunities that the associations generate.

Pocas enfermedades tienen connotaciones tan peyorativas como la sarna. Provoca reacciones de alarma, miedo y alejamiento, seguramente heredadas de tiempos pasados, que evocan intenso picor, importantes molestias, prolongadas si no se atajan y que se transmiten a través del contacto intenso.
La sarna está producida por un insecto, un ácaro, Sarcoptes scabiei. El picor es grave y generalmente de predominio nocturno. Resulta de una reacción de hipersensibilidad al ácaro, las heces y los huevos (1) y se manifiesta como una erupción de intenso picor en los dedos, zonas interdigitales, muñecas, axilas, areolas mamarias y genitales. La parte posterior del cuerpo está relativamente libre de complicaciones y la cabeza libre, excepto en niños muy pequeños.
La sarna con costra, forma menos común relacionado con inmunidad reducida, se asocia a mayor cantidad de ácaros, con escamas gruesas, costras y fisuras (1).
Aunque puede afectar a personas de cualquier edad y estado socioeconómico (1), es más frecuentes en situaciones hacinamiento, junto a dificultades para cambiar la ropa personal y de cama y acceder a duchas. Los ácaros pueden sobrevivir de un huésped durante 24 a 36 horas.
El abordaje sanitario es sencillo y conocido por lo que algunas personas afectadas de sarna de larga evolución pueden no haber contactado con el sistema sanitario, por desconocimiento, falta de cobertura sanitaria, dificultad para comunicarse. Además de las normas de higiene aludidas se propone tratamiento local
Por este motivo, la demanda de atención por sarna puede facilitar el contacto con personas que no han recurrido anteriormente al sistema de salud.
El tratamiento habitual es una crema de permetrina al 5% que se ha de aplicar cuidadosamente desde el cuello hasta los pies, dejándolo de 8 a 14 horas y después ducharse. Aunque no se ha comprobado su necesidad, puede ser prudente repetir el tratamiento al cabo de una semana. La permetrina suele ser el tratamiento preferido para mujeres embarazadas y lactantes.
En algunos casos en que se considere que no se va a poder hacer bien el tratamiento se puede utilizar tratamiento oral con ivermectina habitualmente 1 comprimido, que se repetirá al cabo de 1 semana.

Se puede plantear tratar a los miembros del hogar y los contactos cercanos incluso si no hay síntomas, para evitar un ciclo repetitivo de infección.

Aunque la sarna se propaga con menos frecuencia a partir de la ropa o las sábanas de una persona infectada, es prudente lavar o aislar cualquier ropa personal o de cama que la persona haya tocado dentro de los tres días anteriores tratamiento. Por lo general, no es necesario lavar otros artículos. Puede optarse por colocarlos en bolsas de plástico durante al menos tres días o lavar a máquina.

Few diseases have as many pejorative connotations as scabies. It provokes reactions of alarm, fear and estrangement, surely inherited from past times, which evoke intense itching, important discomfort, prolonged if not stopped and transmitted through intense contact.
Scabies is caused by an insect, a mite, Sarcoptes scabiei. The itching is severe and usually predominantly nocturnal. It results from a hypersensitivity reaction to the mite, faeces and eggs (1) and manifests itself as an intensely itchy rash on the fingers, interdigital areas, wrists, armpits, mammary areolas and genitals. The back of the body is relatively free of complications and the head is free, except in very young children.
Scabies, a less common form related to reduced immunity, is associated with increased numbers of mites, with thick scales, scabs and fissures (1).
Although it can affect people of any age and socioeconomic status (1), it is more common in crowded situations, along with difficulties in changing personal and bedding clothes and accessing showers. Mites can survive on a host for 24 to 36 hours.
The healthcare approach is simple and well known, so some people affected by scabies with longevity may not have contacted the healthcare system, due to lack of knowledge, lack of healthcare coverage, or difficulty in communicating. In addition to the above-mentioned hygiene rules, local treatment is proposed
For this reason, the demand for scabies care may facilitate contact with people who have not previously used the health system.

The usual treatment is a 5% permethrin cream that must be carefully applied from the neck to the feet, leaving it for 8 to 14 hours and then showering. Although your need has not been proven, it may be wise to repeat the treatment after one week. Permethrin is usually the preferred treatment for pregnant and lactating women.
In some cases where it is considered that the treatment is not going to be possible, oral treatment with ivermectin can usually be used, usually 1 tablet, which will be repeated after 1 week. (2)

It may be considered to treat household members and close contacts even if there are no symptoms, to avoid a repetitive cycle of infection.

Although scabies spread less frequently from the clothes or sheets of an infected person, it is prudent to wash or insulate any personal or bedding that the person has touched within the previous three days of treatment. It is usually not necessary to wash other items. You can choose to place them in plastic bags for at least three days or machine wash.

1. Goldstein BG, Goldstein, AO. Epidemiology, clinical features, and diagnosis. UpToDate ( 22-12-19)

2. Goldstein BG, Goldstein, AO. Scabies. Management UpToDate (22-12-19)

Un hospital per les persones sense sostre de Barcelona a la parròquia de Santa Anna

Patrícia Pujante. Periodista

L’Hospital Universitari Sagrat Cor va organitzar el passat mes de febrer una ronda de visites mediques totalment gratuïtes per les persones sense sostre de la ciutat de Barcelona. Durant una setmana metges de diferents especialitats van atendre un col·lectiu invisible en una gran ciutat com la nostra. Després de l’èxit de la primera edició els doctors repeteixen ara, al mes de juny, una segona intervenció.

Els metges del Sagrat Cor van instal·lar les seves consultes mòbils al claustre de la parròquia de Santa Anna, al costat del carrer Portal de l’Àngel i la Rambla de Barcelona. Algunes de les especialitats que van estar atenent als pacients van ser Infermeria general, Medicina Interna, Ginecologia, Podologia, Psiquiatria, Psicologia, Oftalmologia o Dermatologia.

Èxit de les campanyes i importància de disposar de l’historial mèdic en un click

La primera campanya d’atenció a aquest col·lectiu va tenir gran èxit. Van acudir persones en situació de vulnerabilitat que consideressin que requerien atenció mèdica per algun motiu.

Tot i que la majoria de consultes es van poder atendre a les instal·lacions mèdiques provisionals al claustre de l’església, va ser necessari derivar algun cas a l’Hospital Sagrat Cor i inclòs programar alguna cirurgia.

D’altra banda, les especialitats de Psiquiatria i Psicologia van ser de gran ajuda. Dues de les psicòlogues voluntàries del projecte expliquen que és molt important que les persones que viuen al carrer disposin d’un suport psicològic, ja que diàriament han d’afrontar situacions molt difícils: la soledat, la manca de recursos, no disposar d’una llar ni ocupació i, en molts casos, les addiccions, que afecten de manera molt important a la ment.

A més de l’atenció mèdica al moment, una intranet va permetre als metges registrar el nom i patologia del pacient. D’aquesta manera, i mitjançant unes claus d’accés, el pacient podrà consultar el seu historial mèdic amb només un click.

D’on neix la iniciativa: per què donar atenció mèdica a persones sense sostre dins d’una església

El mossèn de Santa Anna atén des de fa un temps a persones sense sostre, oferint-los menjar i un lloc on quedar-s’hi durant el dia. Gràcies a ell i a la col·laboració dels metges voluntaris de l’Hospital Sagrat Cor són moltes les persones que poden ser ateses, diagnosticades i tractades.

Viure al carrer i l’accés a la sanitat, pols a vegades oposats

Que un sense sostre es decideixi a acudir al metge no és fàcil. Alguns d’ells es troben en una situació irregular a la ciutat i no disposen de la documentació necessària, a d’altres els fa vergonya acudir a un centre mèdic i d’altres, simplement, no tenen les ganes ni la voluntat suficient.

Com es mencionava anteriorment, viure al carrer i aprendre a conviure amb aquesta situació no és fàcil. Hi ha molts factors a considerar per a poder comprendre a la persona: les causes que el van portar fins aquí, com és el seu dia a dia, quins factors poden estar-li afectant, de quins recursos disposa, si existeix alguna malaltia mental o addiccions associades…

De tot això s’han encarregat els especialistes de l’Hospital Sagrat Cor en aquestes accions totalment altruistes. Sense la seva bona voluntat aquestes persones probablement no haguessin estat diagnosticades i tractades fins que el seu problema hagués derivat en quelcom pitjor.

Un hospital para las personas  sin techo de Barcelona en la parroquia de Santa Anna

Patricia Pujante. Periodista

El Hospital Universitari Sagrat Cor organizó el pasado mes de febrero una ronda de visitas médicas totalmente gratuitas para las personas sin techo de la ciudad de Barcelona. Durante una semana médicos de diversas especialidades atendieron a un colectivo invisible en una gran ciudad como la nuestra. Tras el éxito de la primera edición repiten ahora, en el mes de junio, una segunda intervención.

Los doctores del Sagrat Cor instalaron sus consultas móviles en el claustro de la parroquia de Santa Anna, al lado de la calle Portal de l’Àngel y la Rambla de Barcelona. Algunas de las especialidades que estuvieron atendiendo a los pacientes fueron Medicina Interna, Ginecología, Podología, Psiquiatría, Psicología, Oftalmología o Dermatología.

Éxito de las campañas e importancia de tener el historial a un click

La primera campaña de atención a este colectivo tuvo gran éxito. Acudieron personas en situación de vulnerabilidad que considerasen que requerían de atención médica por algún motivo.

Aunque la mayoría de consultas pudieron atenderse en las instalaciones médicas improvisadas en el claustro de la iglesia, hubo casos que derivar al Hospital Sagrat Cor e incluso programar alguna cirugía.

Por otra parte, las especialidades de Psiquiatría y Psicología fueron de especial ayuda. Dos de las psicólogas voluntarias del proyecto explican que es muy importante que las personas que viven en la calle dispongan de un apoyo psicológico, ya que diariamente se enfrentan a situaciones muy difíciles: la soledad, la falta de recursos, no disponer de un hogar ni ocupación y, en muchos casos, las adicciones, que afectan de manera muy importante a la mente.

Además de la atención médica en el momento, una intranet permitió a los médicos registrar el nombre y patología del paciente. De esta manera, y mediante unas claves de acceso, el paciente podrá consultar su historial médico con un solo click.

De dónde nace la iniciativa: por qué dar atención médica a personas sin techo en una iglesia

El párroco de Santa Anna atiende desde hace un tiempo a personas sin techo, ofreciéndoles comida y un lugar donde quedarse durante el día. Gracias a él y a la colaboración de los médicos voluntarios del Hospital Sagrat Cor son muchas las personas que pueden ser atendidas, diagnosticadas y tratadas.

Vivir en la calle y el acceso a la sanidad, polos a veces opuestos

Que un sintecho se decida a acudir al médico no es fácil. Algunos de ellos se encuentran en una situación irregular en la ciudad y no disponen de la documentación necesaria, a otros les da vergüenza acudir a un centro médico y otros, simplemente, no tienen las ganas ni la voluntad suficiente.

Como se mencionaba anteriormente vivir en la calle y aprender a convivir con ello no es una situación fácil. Hay muchos factores a considerar para poder comprender a la persona: las causas que le llevaron hasta ahí, cómo es su día a día, qué factores pueden estarle afectando, de qué recursos dispone, si existe alguna enfermedad mental o adicciones asociadas…

De todo ello se han encargado los especialistas del Hospital Sagrat Cor en estas acciones totalmente altruistas. Sin su buena voluntad estas personas probablemente no hubieran sido diagnosticadas y tratadas hasta que su problema hubiera derivado en algo peor.

Low Threshold 2018; vol 6, n 2

https://issuu.com/low_threshold_journal/docs/low_threshold_journal_2018__vol_6__

https://www.researchgate.net/publication/334114920_Low_Threshold_Journal_2018_vol_6_n_2

Sumari/Sumario/Summary

Barcelona: ciudad refugio que reclama más políticas sociales de atención a la inmigración. Patricia Pujante /Barcelona: ciutat refugi que reclama més polítiques socials d’atenció a la immigració Patricia Pujante /  Barcelona: a city of refuge that demands more social policies to address immigration.Patricia Pujante

A propósito de la regulación del cannabis en Uruguay, algunas miradas a un proceso muy reciente aún.  Ana María Echeberría / A propòsit de la regulació del cànnabis a l’Uruguai, algunes mirades d’un procés molt tranquil encara  Ana María Echeberría /On the subject of cannabis regulation in Uruguay, some looks at a very recent process still. Ana María Echeberría.

Maria libre /Maria lliure /Free Maria

De Rafael Clúa, Atención de enfermería del síndrome posconsumo de cocaína /De Rafael Clúa, Atenció d’infermeria de la síndrome postconsum de cocaïna/ Rafael Clua. Nursing care for post-consumption cocaine syndrome

REAL INSTITUCIÓN BENÉFICO SOCIAL PADRE RUBINOS. El largo camino desde la caridad hacia la integración social    María Carrera / REAL INSTITUCIÓN BENÉFICO SOCIAL PADRE RUBINOS. El llarg camí des de la caritat cap a la integració social. María Carrera / REAL INSTITUCIÓN BENÉFICO SOCIAL PADRE RUBINOS. The long road from charity to social integration María Carrera.

Sumaris/Sumarios/Summaries

Low Threshold 2018; vol 6, n 1

https://www.researchgate.net/publication/333982012_Las_nuevas_adicciones

La psicología y las adicciones. Wilma Penzo………………………………pg 2

La psicologia i las addiccions. Wilma Penzo ……… …………………….pg 3

Conductas adictivas. M.Neus Aymamí i Sanromà…………………… pg 4

Conductes addictives. M.Neus Aymamí i Sanromà …………………..pg 5

Juego patológico. M.Neus Aymamí i Sanromà …………………………..pg 6

El trastorn de joc. M.Neus Aymamí i Sanromà…….……………..……pg 9

Adicción a los videojuegos. Susana Jiménez Murcia………………..pg 16

Adició a videojocs Susana Jiménez Murcia,………………………………pg 17

Las adicciones comportamentales: Adicciones tecnológicas paralelismo con las adiciones a sustancias. MªJosé Vilches Jiménez, pg 20

Les addiccions comportamentals: Addiccions tecnològiques paral·lelisme amb les addicions a substàncies .pg 21

Los nuevos estimulantes en la sociedad de la cultura del éxito. Maria Antonia Obrador Mas, Mercedes Sanz Laburda, Aida de Arriba Arnau…pg 23

Els nous estimulants en la societat de la cultura de l’èxit. Maria Antonia Obrador Mas, Mercedes Sanz Laburda, Aida de Arriba Arnau…………………………………………………………………………………………….pg. 25

The new stimulants in the culture of success society. Maria Antonia Obrador Mas Mercedes Sanz Laburda Aida de Arriba Arnau…..pg 27

REFLEXIONES EN TORNO A LA ADICCIÓN. Juan Manuel Blanqué López……………………………………………………………………………………………..pg 29

REFLEXIONS AL VOLTANT DE L’ ADICCIÓ Juan Manuel Blanqué López…………………………………………………………………………………………….. pg 30

REFLECTIONS ON ADDICTION. Juan Manuel Blanqué Lópezpg 33

Sumaris/Sumarios/Summaries……………………………………………….pg 36

https://www.researchgate.net/publication/326648048_Low_Threshold_Journal_2017_vol_5_n2

Low Threshold Journal 2017; vol 5, nº 2

Sinhogarismo en Barcelona: una problemática con muchas raíces / Sensellarisme a Barcelona:una problemàtica amb moltes arrels / Homeless ness in Barcelona: a problem with many roots  Patricia Pujante…………………………………………………………………………………………..……3 – 18

Antonio / Antonio / Antonio………………………………………………. 19 – 21

Vivienda, trabajo, turismo y pobreza / Habitatge, treball, turisme i pobresa /Housing, work, tourism and poverty

Turismo y pobreza / Pobreza y consumidores de drogas/ Turisme i pobresa / Pobresa i consumidors de drogues / Tourism and poverty / Poverty and drug users………. ………………………………………………………………..22 – 27

OPERACI ÓN FRIO / OPERACI Ó FRED / COLD OPERATION

CPA (Centros de primera acogida). Los explicamos con detalle /CPA (Centres de primera vegada). Els anomenem un per un /CPA (First Time Centers). We call them one by one…………….,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,. 28-33