Archivo de la categoría: Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

Disminución de los daños relacionados con acciones con potencial nocivo efecto sobre la salud

Apuntes para un master en drogodependencias, Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

Modalidades en Chemsex

En las relaciones sexuales en ocasiones las drogas se utilizan para potenciarlas. En otras, para facilitar la prostitución.

En las relaciones sexuales de hombres con hombres, en el contexto de prostitución surge la expresión de hombres que se hallan en la calle que recurren a las drogas por relaciones sexuales por dinero e, incluso, en hombres que se hallan en la calle, tienen relaciones para dormir en el piso de su cliente.

En 2021 y en Barcelona está siendo más frecuente. Es una manifestación más de las consecuencias de no tener domicilio, que lleva a no pasar a escoger con quien tener relaciones sexuales.

Apuntes para un master en drogodependencias, Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

El castigo en los centros de atención a consumidores de sustancias no prescritas (1)

Los programas estables de proximidad en la atención de consumidores de drogas aparecen en Barcelona de la mano de Miguel de Andrés según el modelo de Anne Mino en Ginebra (2).

Las limitaciones que se proponían en los centros eran tres fundamentalmente: no tráfico de sustancias, no consumo y no violencia ni con personas ni con material del centro.

A estas principales normas se suman otros de carácter educativo. Del tipo de limpiar lo que se ha utilizado o no sacar comida fuera del centro.

Se plantea lograr el cumplimiento de las normas mediante la explicación de las mismas, directamente a las personas o mediante las asambleas de usuarios y profesionales. Propiciando un entorno no punitivo (3).

Cuando, sin embargo, las normas no se cumplen aparecen las sanciones. Que fundamentalmente son las expulsiones. Pocas veces se plantean alternativas del tipo de realización de tareas comunitarias. Se ha planteado en situaciones de dañar materiales, pero a menudo es difícil proponer un cumplimiento del calendario de tareas alternativas.

Tradicionalmente se propone que las sanciones y expulsiones no se adjudiquen en caliente. Que se proponga que la persona sancionada abandone el centro y que posteriormente, tras reunión de equipo, se comunique el alcance de la sanción.

Esto introduce el concepto de expulsión express que supone que en un determinado momento una persona abandone el centro, sin más trascendencia para los días siguientes.

Es importante que las sanciones se discutan en equipo. Y el análisis de las sanciones es un buen elemento de la calidad de la atención,

Diferentes medidas se mantienen en los centro de desintoxicación (4) y mantenimiento con metadona (5) y otras más generales (6-8)

Centrar la actuación en casos de violencia extrema. En caso de robos u otras acciones cotidianas en el modo de vida de los usuarios, acompañar la intervención con acciones educativas.

También recordar que la sanción no debe impedir completamente una tarea terapéutica o sanitaria. Se debe seguir manteniendo la relación, por otros medios y en otros ámbitos. Ni que sea atención en la calle. Especialmente una sanción larga puede impedir la continuidad de un tratamiento.

No puede ocurrir que una persona sea expulsada de todas los servicios asistenciales de su zona de acceso. Esta expresión “expulsado de todos los servicios, de todos los centros” debería desencadenar una situación de alarma que llevara a un estamento por encima de los centros y analizar la situación de esa persona para detectar y prevenir daños en esa misma persona u otras.

Debería haber un grupo de bajo umbral que mantuviera el contacto con esa persona en cualquier caso. De la misma manera que siempre una persona acusada tiene derecho a un abogado, un paciente a un médico, una persona atendida en la red sanitaria-social debería tener algún equipo que mantuviera el contacto.

  1. Decorte T. Quality control by cocaine users: Underdeveloped harm reduction strategies [Internet]. Vol. 7, European Addiction Research. Eur Addict Res; 2001 [cited 2021 Jan 15]. p. 161–75. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/11752847/
  2. Mino A. [New drug policies: the Geneva example]. Psychiatr Enfant [Internet]. 1994 [cited 2021 Jan 31];37(2):577–99. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7878141
  3. Monroe T, Kenaga H. Don’t ask don’t tell: Substance abuse and addiction among nurses. J Clin Nurs [Internet]. 2011 Feb [cited 2021 Jan 13];20(3–4):504–9. Available from: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/21040041/
  4. Broers B, Giner F, Dumont P, Mino A. Inpatient opiate detoxification in Geneva: Follow-up at 1 and 6 months. Drug Alcohol Depend. 2000 Feb 1;58(1–2):85–92.
  5. Petersson FJM. Excusing exclusion: Accounting for rule-breaking and sanctions in a Swedish methadone clinic. Int J Drug Policy. 2013;24(6).
  6. Duncan T, Sebar B, Lee J, Duff C. Social & Cultural Geography Mapping the spatial and affective composition of care in a drug consumption room in Germany. 2019 [cited 2021 Jan 30]; Available from: https://doi.org/10.1080/14649365.2019.1610487
  7. McNeil R, Small W. “Safer environment interventions”: A qualitative synthesis of the experiences and perceptions of people who inject drugs [Internet]. Vol. 106, Social Science and Medicine. Elsevier Ltd; 2014 [cited 2021 Jun 10]. p. 151–8. Available from: /pmc/articles/PMC4133147/
  8. Clúa García R. Director Aurelio Díaz Fernández. Tesis doctoral ¡Apúntame a la sala! 2016. Pgs 357-359.
Apuntes para un master en drogodependencias, Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

Cuidados de enfermería y promoción de la salud en las salas de consumo higiénico

https://www.researchgate.net/publication/353453189_Cuidados_de_enfermeria_y_promocion_de_la_salud_en_las_salas_de_consumo_higienico
Rafael Clúa se ha convertido en un autor imprescindible para el estudio de las drogas en España, gracias a su continuada producción, compatibilizada con tantas otras tareas asistenciales y docentes. Muy reveladora la descripción del trabajo de enfermería en atención a consumidores de sustancias no prescritas que resulta un buen recordatorio para quienes lo conocen y esclarecedor para quienes no están familiarizados en ese ámbito.
Apuntes para un master en drogodependencias, Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

Suport. No Càstig

Xènia Ortiz, Use Expósito. Fundació Àmbit Prevenció

El dia 26 de juny és un dia on els governs d’arreu del món mostren els avenços relacionats amb les polítiques repressives cap al tràfic de drogues, oficialment és el Dia Internacional de la Lluita contra l’Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues. És una expressió que impulsa l’acció i la cooperació per aconseguir una societat sense drogues. Arrel d’aquesta jornada, el 2013, sorgeix una acció global des del Consorci Internacional sobre Polítiques de Drogues (IDPC), que reivindica i promou la reducció de danys i els drets humans, creant la campanya “SUPPORT, DON´T PUNISH ”. És el dia en què les organitzacions i entitats sensibilitzades amb les persones que usen drogues fem visible la criminalització de les polítiques dels governs cap a aquestes mateixes. 

 Una societat inclusiva és aquella capaç de mirar a tots els ciutadans i ciutadanes, entendre-les, comprendre-les i donar-los suport en les diferents realitats que viuen. Sota aquesta perspectiva, respectar les decisions que prenguin, sense que hi hagi prejudicis. No obstant això, quan aquestes decisions passen pel consum de drogues, malauradament s’assumeix conviure amb les violències adherides a les polítiques de drogues, que criminalitzen a la persona consumidora i la posicionen en una situació d’exclusió social. Les polítiques interpreten el consum de les drogues com quelcom il·lícit que s’ha de sancionar o castigar, sense tenir en compte la situació de la persona que usa drogues i les seves conseqüències, ignorant que les persones consumidores de drogues no són víctimes de les drogues, sinó víctimes d’aquesta política de lluita contra les drogues.

Des dels centres de Reducció de Danys es treballa per millorar la qualitat de vida de les persones que usen drogues, respectant el moment vital en el que es troben i les decisions que prenen. Tanmateix, hem de ser crítics i conscients que aquestes polítiques es filtren en les nostres accions, creant un “ells” i un “nosaltres” i, en moltes ocasions, aplicant estratègies socials sancionadores. Com si l’equip de professionals fóssim amos de la moral i l’ètica més objectiva que fa que segurament acabem realitzant judicis i utilitzant eines sancionadores, creant sovint un malestar cap a nosaltres mateixes i mateixos i fent-nos partícips del càstig que el sistema exerceix sobre aquestes persones. Acostumem a mirar a les persones que atenem sense valorar si en aquesta visió hi ha un prejudici, sense fer un primer anàlisi de la nostra tasca.

Parlem de posar el focus en la persona, en les seves habilitats, necessitats, sense criminalitzar l’ús que fa cap a les drogues i sense jutjar les decisions que pren sobre la seva vida. La nostra tasca requereix tenir una actitud crítica, obrir la capacitat de respectar i dignificar a la persona, per tal d’oferir espais per compartir, deixant de parlar de drogues per parlar de persones. Deixant de posar el focus en les drogues, per posar-lo en les persones i les seves vivències.

La campanya SUPPORT, DON´T PUNISH resumeix el paradigma de la nostra tasca fent difusió de la problemàtica que comporta aquesta pressió política i promovent un canvi de perspectiva, de paradigma, i d’accions que no criminalitzin a les persones que usen drogues sinó que aportin solucions efectives.

 

Apuntes para un master en drogodependencias, Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

Buprenofrina prescrito por enfermería

Susanne A Fogger 1, Kathleen Lehmann

Recovery Beyond Buprenorphine: Nurse-Led Group Therapy

doi: 10.1097/JAN.0000000000000180.

En este artículo las autoras destacan el alto número de sobredosis por opioides en Estados Unidos, superando las muertes por HIV en la década de los 90.

Dentro de las medidas para hacer frente a estas muertes se ha propuesto desarrollar por  personal de enfermería tratamiento con medicamentos como buprenorfina  y liderar terapias de grupo conducidos por personal de enfermería. Focalizadas en desarrollar hábitos que  van a ser necesarios en el recorrido hacia la disminución o cese de consumo de sustancias adictivas.

Se plantea que buprenorfina sola o asociada con naltrexona crea un estable entorno neuroquímicos en el cerebro del paciente que puede disminuir las ganas de consumir y la sensación de placer relacionada con el consumo de opioides.

Y también destacan que evita tener que a acudir a los mercados ilícitos de opioides, con los riesgos que implican

Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

Una nueva muerte en la calle

En el entorno de la marginalidad, es fuertemente presente el mercado ilegal del trabajo, de la vivienda, de la droga, de la prostitución, pero también la muerte. Por encima de la educación, la norma, la sinceridad está sobrevivir, seguir viviendo y los hábitos y costumbres de la sociedad integrada sirven de poco cuando vida y pertenencias discurren en la calle, sin techo, ni protección.

Cada nueva muerte en la calle nos recuerda que las prioridades a un u otro lado de la línea de la marginalidad no son las mismas. Y que la muerte evitable es el más rotundo fracaso de la acción sanitaria y social y que hay que repudiar la aceptación de una muerte anunciada, si se quiere evitar la siguiente.

Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys, Programas de naloxona

Sobredosi, 10 preguntes i 10 intents de resposta

En col·laboració amb la fotògrafa i psicòloga d’extraordinària sensibilitat Mónica Das Neves https://mdnshots.com/ i coincidint amb el dia Internacional de la sensibilització sobre la sobredosis -30 d’agost- es presenta Sobredosi: 10 preguntes i 10 intents de resposta.

Les sales de consum són una bona alternativa a les morts per reaccions agudes al consum.  No s’entén perquè no tenen un horari complet, sent un lloc segur de consum, punt de trobada i on contribuir a fabricar relacions de confiança, nous plans de futur, potenciar l’auto-estima i la realització personal. Sens dubte, sales de consum, arreu, tots els dies i hores de l’any.

Però no en hi ha prou. Cal el compromís professional de defugir de judicis previs, propiciar serveis dissenyats per les necessitats de les persones i no per la comoditat o excedents de les institucions, tot i sabent que res és fàcil, que hi ha dies i moments molt complexes i que el consum de drogues i el seu entorn no és ni molt menys un camí de roses.

Però res és inamovible i tot ha de ser qüestionable.

Veure tot el projecte

Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

Dia Internacional de la sensibilització sobre la sobredosi.

Benvolgudes, benvolguts,

Com ja sabeu el dia 31 d’agost es celebra el Dia Internacional de la sensibilització sobre la sobredosi.

Aquest any, degut a la crisi de la COVD19, les persones que usen droguen han vist agreujats els riscos per la seva salut, entre d’ells el de patir una sobredosi. Les restriccions de mobilitat poden haver dificultat l’accés als serveis de reducció de danys, i com bé sabem, consumir sense algú què pugui ajudar en cas de sobredosi, és una dels riscos més importants. D’altra banda, algunes persones poden haver-se trobat amb el síndrome d’abstinència de manera sobtada, i malgrat s’ha intentat facilitar l’accés a tractament, algunes hauran hagut de pal·liar efectes del síndrome d’abstinència amb altres depressors com les benzodiazepines, l’alcohol, etc., exposant-se així a un risc d’intoxicació greu.

Ara més que mai, hem d’intensificar els esforços perquè totes les persones que consumeixen drogues, així com els seus cercles més propers, tinguin la informació i formació necessària tant per prevenir com socórrer a una persona en sobredosi.

Des del Projecte de Prevenció de Sobredosi de la Sub-direcció General de Drogodependències, es facilita que des dels serveis de la XAD es realitzin tasques de sensibilització, informació, i informació sobre la prevenció i actuació en sobredosi, incloent la distribució de naloxona. Si el vostre centre encara no forma part del Projecte de Prevenció de Sobredosi i esteu interessats en participar, ens podeu escriure un correu electrònic a l’adreça projecte.sobredosi@gencat.cat i us donarem tota la informació necessària per incorporar-vos.

La commemoració del Dia Internacional de la sensibilització sobre la sobredosi és una oportunitat més per sensibilitzar i informar la ciutadania que les sobredosis per drogues són un problema de salut que ens pot afectar a tots i totes, directament o indirectament, però que és pot prevenir i es pot actuar per evitar-ne la mort.

La plataforma web  www.overdoseday.com ofereix idees per organitzar accions, descarregar els seus material i ofereix la possibilitat de com compartir el que feu per commemorar el dia. Amb el lema “És hora de recordar. És hora d’actuar”, es pretén conscienciar la població sobre la importància de la prevenció de les sobredosis i de la necessitat que els les persones afectades coneguin com evitar-les i com actuar davant d’una sobredosi.

En qualsevol cas, us animem a que us feu ressò d’aquest dia en els vostres centres i entorns, encara que sigui amb petites accions, i que ens envieu nota o una foto de la vostra activitat al correu del projecte: projecte.sobredosi@gencat.cat, per a que si voleu, puguem publicar-ho com a notícia al Canal Drogues i es pugui fer difusió des del Departament de Salut.

Recordeu que en aquest enllaç teniu material gràfic i audiovisual relacionat amb les sobredosis en diferents idiomes, que ens podeu demanar per correu electrònic a projecte.sobredosi@gencat.cat. Us recomanem fer les comandes abans del 31 de juliol per evitar endarreriments.

Per qualsevol dubte o qüestió estem a la vostra disposició.

Una abraçada.

Joan

 

 

Joan Colom Farran

Director del programa PCAVIHV (Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques)

 

Sub-director general de Drogodependències

 

Salut/Agència de Salut Pública de Catalunya

 

Roc Boronat 81-95 | 08005 Barcelona | Tel. 93551 3606

joan.colom@gencat.cat | http://drogues.gencat.cat | http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/vigilancia_salut_publica/vih-sida-its-hv/

 

Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys, Noticias / Notícies / News

Plan de drogas para la ciudad de Barcelona

Alex Fernández Carli.  Barcelona

Transcripción del grupo de trabajo para la actualización del plan de drogas de la ciudad de Barcelona

Plan tras plan parece que hay cosas que se vuelven a retomar y que muchas veces son cosas tan elementales y básicas como las condiciones y equipamiento para el trabajo o cuestiones relacionados con el estigma, la falta de respeto a derechos de usuarios y trabajadores, las condiciones en las que trabajamos y la dificultad o trabas para el acceso a la red de servicios sociales o recursos por parte de la población que atendemos. Salud mental, patología dual, acceso a programas de alojamiento o de atención sanitaria.
A continuación un primer documento que recoge las aportaciones de diferentes profesionales en cuanto a propuestas de objetivos

 

Objectius operatius

Num Objectius operatius Categoria
1 Ampliar l’horari dels programes de reducció de danys a 24 hores Cartera de serveis
2 Implementar programes de reducció de danys per a persones consumidores d’alcohol en situació de sensellarisme Cartera de serveis
3 Implementar programes de reducció de danys per a persones consumidores de drogues per via no injectada (especialment consum inhalat/fumat) a tots els centres Cartera de serveis
4 Dissenyar programes i recursos per a les persones amb TUS en envelliment Cartera de serveis
5 Implementar programes de recollida de xeringues per parells en tots els centres amb reducció de danys Cartera de serveis
6 Crear un programa pilot de dispensació d’heroïna com a tractament de TUS Cartera de serveis
7 Crear espais de trobada per persones amb TUS, per abordar de forma grupal les seves dificultats en diferents àmbits Cartera de serveis
8 Crear un servei d’atenció domiciliaria per a aquelles persones que no poden acudir als CAS Cartera de serveis
9 Impulsar la dosi mínima de metadona d’urgència, d’accés immediat Cartera de serveis
10 Fomentar els espais que permetin el treball personal des d’un vessant lúdic i creatiu Cartera de serveis
11 Garantir que els serveis d’anàlisi de substàncies son accessibles i s’adeqüen a les necessitats de les poblacions més vulnerables Cartera de serveis
12 Introduir circuit gota seca, per facilitar la detecció de VHC i HIV, i les càrregues virals, de les persones usuàries de REDAN Cartera de serveis
13 Millorar les condicions laborals de la xarxa de drogodependències per tal de disposar d’equips estables Condicions laborals
14 Implementar eines d’avaluació continua de les condicions laborals per tal de detectar stiuacions de violència i malestar i aplicar mesures correctores Condicions laborals
15 Garantir la seguretat i la salut mental i física, tot vetllant per minimitzar els riscos psicosocials, dels i les professionals dels Centres i serveis de reducció de danys Condicions laborals
16 Assegurar una xarxa de coordinació entre els recursos de drogues i altres recursos socials i sanitaris (ESMES, salut mental…) Coordinació
17 Abordar les problemàtiques d’inserció sociolaboral d’una forma personalitzada i en el marc d’una institució especialitzada Coordinació
18 Establir circuits de coordinació entre els CAS i l’Atenció Primària Coordinació
19 Garantir l’equiparament de drets de les persones amb TUS amb la resta de la ciutadania Estigma
20 Utilitzar un llenguatge no sexista i lliure d’estigma inclusiu amb les dones i poblacions de gènere no binari Estigma
21 Promoure la formació per a professionals no especialitzats en drogodependències Formació
22 Fomentar la formació i l’intercanvi d’experiències entre professionals Formació
23 Incorporar formacions compartides entre centres per a compartir estratègies d’acció individual i comunitària Formació
24 Incorporació dels dispositius de reducció de danys al programa docent universitari Formació
25 Confeccionar un pla d’acollida i formació bàsica per a nous professionals de la xarxa de drogodependències Formació
26 Oferir formació continuada per tal de millorar l’expertesa dels equips de drogodependències (per exemple, formació en noves substàncies) Formació
27 Impulsar programes i intervencions amb una visió en noves masculinitats, i perspectiva de gènere i LGTBIQ Interculturalitat i gènere
28 Garantir la continuïtat de Metzineres (un espai de reducció de danys per a dones que usen drogues) Interculturalitat i gènere
29 Incorporar dones i persones de gènere no binaries que usen drogues en el disseny, implementació, seguiment i avaluació del PADB Interculturalitat i gènere
30 Establir als centres espais no mixtos i de seguretat per a les dones Interculturalitat i gènere
31 Desplegar respostes al sensellarisme de dones i persones de gènere no binari que s’adequin a la seva heterogeneïtat Interculturalitat i gènere
32 Millorar l’atenció a les dones que consumeixen i són víctimes de violència masclista Interculturalitat i gènere
33 Establir un programa Housing First d’atenció al sensellarisme per a persones que consumeixen drogues Sensellarisme
34 Garantir alternatives habitacionals a persones amb TUS i sensellarisme Sensellarisme
35 Millorar el programari SICAS Sistema d’informació
36 Recollir nous indicadors que permetin visibilitzar i valorar l’impacte de polítiques i pràctiques adreçades a persones que usen drogues. Sistema d’informació

 

Harm reduction / Reducción de daños / Reducció de danys

Espai de dones

Hace un año, se inauguraba el Espai de Dones de la calle Robadors

Martes 9 de julio de 2019

Conscientes de que la mayoría de recursos han estado planteados por hombres y para hombres. Vemos como la dinámica del recurso sigue dominada por hombres y las mujeres vuelven a quedar al margen de cualquier participación.  Aumentando así las dificultades al acceder a las ayudas de los equipos de REDAN, atención primaria, tratamientos, etc . Es por ello que decidimos reservar un espacio exclusivo para mujeres (cis y trans). Se concibe como un espacio de ellas y en proceso el cual iremos construyendo entre todas.

 Nos encontraremos todos los martes en Local Robadors de 10 a 12h.

Estamos abiertas a todas las propuestas e iniciativas. Os mandamos un cartel por si os apetece y os agradeceríamos la difusión.

 Muchas gracias, estamos en contacto

 Fundació Àmbit Prevenció C/ Robadors 15 08001 Barcelona Tel: 934126324 Fax: 932181379  e-mail: adhesio@fambitprevencio.org  web: www.ambitprevencio.org