https://www.ara.cat/societat/parroquia-Santa-Anna-prepara-crisi-social-coronavirus-covid-19_0_2435156613.html
“Estem veient que la crisi sanitària quedarà en res comparada amb la crisi social que generarà”. Qui fa aquesta previsió és Adrià Padrosa, educador social i coordinador de voluntaris a l’església de Santa Anna de Barcelona, on des de fa més de dues setmanes reparteixen àpats a persones vulnerables. El perfil dels 200 usuaris de mitjana que atenen cada dia ha forçat la parròquia a afrontar la situació actual amb mirada llarga, de manera que ja s’està preparant per a la tasca que caldrà fer un cop s’acabi el confinament. L’objectiu de cara als pròxims mesos és habilitar al recinte un espai per a la higiene personal amb dutxes i una cuina des d’on, més enllà de repartir menjar, el puguin cuinar i servir calent. Per al primer projecte ja està pràcticament tot a punt, però per al segon falten els diners.
“El que ens preocupa és el dia següent, quan deixaran fora la gent que ara és a la Fira de Barcelona i a les persones que estan al carrer se’ls afegiran persones migrants o que treballaven en l’economia submergida i que ara no tenen ocupació, diners ni accés a l’alimentació”, explica Peio Sánchez, capellà de Santa Anna. Confinat a l’església amb una desena de col·laboradors més –alguns dels quals són antics usuaris dels serveis que ofereix la parròquia–, cada matí a les 9.30 h reparteixen uns paquets amb esmorzar, dinar i sopar a la llarga cua de persones que comença a la porta de l’edifici, continua per tot el carrer Santa Anna i acaba Portal de l’Àngel amunt. Tret de la beguda calenta de primera hora, la resta d’aliments són freds, i els proporciona un càtering al qual tenen accés gràcies a la col·laboració amb Càritas i l’Ajuntament de Barcelona.
Els usuaris que hi arriben, però, ja no són només els que atenien abans de la pandèmia, no tot són persones sense sostre. La monja teresina Maria Victòria Molins, ara confinada a casa però informada de tota l’activitat per videoconferència, explica que hi arriben treballadores domèstiques que no tenien contracte i que ara no tenen ingressos o gent que estava “al límit” per arribar a final de mes i que ara no ho aconsegueix, afegeix Padrosa. “El 50% dels que venen viuen en habitacions rellogades o en pisos pastera”, sentencia l’educador social, que recorda que espais com el de Santa Anna són per a moltes persones l’única font d’aliments després que, amb l’estat d’alarma, tanquessin menjadors socials de la ciutat. “Alguns venen directament derivats des de serveis socials”, explica.
Noves necessitats
I, amb el canvi de perfil, també han sorgit noves necessitats. Fins ara s’han pogut repartir mascaretes, productes d’higiene personal i algunes peces de roba, però les demandes no s’acaben aquí. “Moltes persones ens diuen que porten molts dies sense dutxar-se”, afirma Molins. A partir de donacions particulars, la parròquia ha aconseguit recaptar 30.000 euros des que va començar el confinament, i part d’aquests diners es destinarà a la construcció a l’edifici d’un espai amb dutxes, lavabos, una zona on canviar-se i un servei de bugaderia, amb rentadora i assecadora industrials incloses. Si tot va bé, explica Sánchez, la setmana que ve començaran les obres, tot i que els usuaris no hi podrien entrar fins que ho permetin les restriccions de l’estat d’alarma.
En paral·lel Santa Anna treballa per dotar-se d’una cuina on es puguin preparar i servir àpats a qui ho necessiti. “Ara només tenim dos o tres microones a la sagristia”, assenyala Molins, mentre Sánchez destaca que els preus dels càterings seran més cars després de la crisi. El projecte de la cuina ja s’està planificant i pressupostant, però ara falten els diners. A la pàgina web de l’església es poden fer donatius, i el capellà confia que puguin arribar-ne suficients com més aviat millor, perquè estigui a punt un cop s’aixequi el confinament. “Tindríem moltes ganes d’obrir-la abans, però el que no podem és crear un nou focus de contagi, que per fer el bé ara acabem fent el mal demà”, argumenta Padrosa.
Les persones que ara necessiten menjar només el poden rebre fora del recinte, tant de l’església com de diversos de punts de Barcelona on s’estan repartint. La regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, explicava aquest mateix dimarts que la ciutat està servint una mitjana de 7.900 àpats diaris a persones vulnerables en les diferents modalitats, cosa que representa un 113% més que els 3.700 àpats que se servien abans de la declaració de l’estat d’alarma. L’objectiu del consistori és esponjar aquests espais, tot i que a Santa Anna no només hi arriba gent de Ciutat Vella, sinó també de Sants, la Sagrera, Sant Martí i fins i tot de l’Hospitalet de Llobregat, explica Padrosa. “E ls que estan pitjor són els últims i nosaltres estem amb els últims dels últims. Quan acabi aquesta crisi hi haurà més gent al carrer. La pobresa serà terrible”, conclou Molins.
“El que ens preocupa és el dia següent, quan deixaran fora la gent que ara és a la Fira de Barcelona i a les persones que estan al carrer se’ls afegiran persones migrants o que treballaven en l’economia submergida i que ara no tenen ocupació, diners ni accés a l’alimentació”, explica Peio Sánchez, capellà de Santa Anna. Confinat a l’església amb una desena de col·laboradors més –alguns dels quals són antics usuaris dels serveis que ofereix la parròquia–, cada matí a les 9.30 h reparteixen uns paquets amb esmorzar, dinar i sopar a la llarga cua de persones que comença a la porta de l’edifici, continua per tot el carrer Santa Anna i acaba Portal de l’Àngel amunt. Tret de la beguda calenta de primera hora, la resta d’aliments són freds, i els proporciona un càtering al qual tenen accés gràcies a la col·laboració amb Càritas i l’Ajuntament de Barcelona.
Els usuaris que hi arriben, però, ja no són només els que atenien abans de la pandèmia, no tot són persones sense sostre. La monja teresina Maria Victòria Molins, ara confinada a casa però informada de tota l’activitat per videoconferència, explica que hi arriben treballadores domèstiques que no tenien contracte i que ara no tenen ingressos o gent que estava “al límit” per arribar a final de mes i que ara no ho aconsegueix, afegeix Padrosa. “El 50% dels que venen viuen en habitacions rellogades o en pisos pastera”, sentencia l’educador social, que recorda que espais com el de Santa Anna són per a moltes persones l’única font d’aliments després que, amb l’estat d’alarma, tanquessin menjadors socials de la ciutat. “Alguns venen directament derivats des de serveis socials”, explica.