Todas las entradas de: AdminLow@

De el blog de la revista El Ciervo. Promesas no cumplidas Covid 19

Promesas no cumplidas durante Covid-19

La prestigiosa revista médica New England Journal of Medicine, haciendo referencia a los sanitarios que atendieron en primera línea a pacientes con Covid-19, declaraba que deberían ser recordados para siempre como héroes.

En nuestro entorno para siempre ha durado 15 días.

En los días más duros de la epidemia era un sentido general que había que invertir más en sanidad, investigación, mejorar las condiciones asistenciales y la retribución de los profesionales sanitarios. Pero esto también ha durado 15 días.

Lo peor no es que no haya recursos, que vengan tiempos difíciles y que sea complicado encontrar la manera de salir de una situación complicada desde el punto de vista económico. Lo peor es que se justifique el statu quo con sueldos de médicos-residentes en torno a 1000 € al mes, en la quizás mejor época de la vida, condenados a malvivir con esas cantidades.

Parece casi un cuento, una fábula. Promesas de la sociedad, escondida, en los momentos difíciles, de peligro, de infección y muerte, que desaparecen en el momento de la calma. ¿Qué pasa si vuelve la epidemia. Tras mascarillas, encerrados en casa, confinados volveremos a llamar a jóvenes profesionales para pedirles  que se expongan de nuevo por 3 € la hora nocturna, diciéndoles que las negativas eran una broma, que las contrapartidas están por llegar, que sólo es cuestión de tiempo. Por favor, volved a la primera línea del tanto trabajo, cansancio y desesperanza.

No es un cuento, una fábula, es una triste historia real.

Jordi Delás

Una veintena de organizaciones reclaman a la Generalitat un programa de dispensación de heroína

https://www.eldiario.es/catalunya/Profesionales-entidades-drogodependientes-Govern-dispense_0_1034146860.html

Una veintena de organizaciones reclaman a la Generalitat que implemente un programa de dispensación de la sustancia ante la compleja situación que viven los toxicómanos por la pandemia

 

Una veintena de organizaciones reclaman a la Generalitat que implemente un programa de dispensación de la sustancia ante la compleja situación que viven los toxicómanos por la pandemia

Más de veinte entidades que asisten a usuarios de drogas han pedido a la Generalitat de Catalunya y a la Agencia Española del Medicamento que implemente un programa de dispensación de heroína para sus consumidores ante las dificultades que están sufriendo por la Covid-19. Según estas entidades, la situación del confinamiento ha supuesto que los usuarios de drogas “sufran severamente” debido al aumento de precio y la reducción de la calidad de las sustancias, la imposibilidad de conseguir recursos económicos para pagarla y el aumento del riesgo de sobredosis. “No existe ningún precedente del momento actual, por eso se necesitan decisiones ágiles y rápidas que minimicen el sufrimiento”, aseguran en el comunicado.

Entre las entidades solicitantes están algunas de las más destacadas como la Federació Catalana de Drogodependències, Proyecto Hombre Catalunya y la entidad ABD, que gestiona algunas de las salas de venopunción de Barcelona así como el albergue para personas con adicciones que se puso en marcha en la ciudad durante el confinamiento.

 “Hay muchos estudios que demuestran que los programas supervisados de heroína funcionan”, explica Josep Rovira, director del área de drogas de la fundación ABD. “Implican una reducción del consumo de heroína de la calle, la desvinculación de la actividad delictiva para conseguir el dinero para comprarla y se registran buenas tasas de retención de estos usuarios en los programas de atención a drogodependientes”.

Según Rovira, los programas de dispensación de heroína existen desde hace 30 años y han sido exitosos en países como Suiza, Alemania, Países Bajos, Reino Unido, Canadá e incluso España, donde en Andalucía se puso en marcha un programa similar en 2001. “Todas estas experiencias remarcan que el 10% de los consumidores activos utiliza el programa”, prosigue. “Supone que todos estos usuarios entran en contacto con el sistema sanitario y pueden trabajar procesos de estabilización y programas sustitutivos con metadona”.

Según las entidades firmantes, la situación generada por el coronavirus en el mercado de la droga es una gran oportunidad para que se pongan en marcha programas de este tipo y logren atraer a los consumidores. “Podríamos acceder a una población que se inyecta opiáceos que a pesar de haber entrado en contacto con programas de reducción de riesgos todavía no han encontrado un tratamiento que se ajuste a sus necesidades”, remacha Rovira.

Por estos motivos, las entidades firmantes piden que se instauren “por vía de urgencia” estos programas de dispensación de heroína en sus distintos formatos -oral, inhalada e inyectada- así como investigar las posibilidades de suministrar otras sustancias que puedan ayudar a paliar el “sufrimiento” de esta comunidad.

Prevalença de COVID 19 a la població general

https://www.eapsardenya.cat/2020/05/02/primer-estudi-que-revela-la-proteccio-de-la-nostra-poblacio-davant-del-coronavirus/

Entre els dies 21 i 27 d’abril, l’EAP Sardenya ha realitzat un estudi transversal de prevalença poblacional de seropositivitat al SARS-CoV-2, en el que s’han inclòs 311 pacients aleatoritzats de totes les franges d’edats, que representa una mostra de la nostra població de referència.

Aquest estudi que ja ha finalitzat i del que us presentem els resultats, forma part d’un estudi més ampli que té quatre grups poblacionals ben diferenciats:

  1. Mostra aleatòria de la població de referència per conèixer la seroprevalença de la infecció per COVID-19
  2. Seguiment de tots els pacients que han presentat simptomatologia compatible i que el seguiment s’ha fet des de l’AP. Volem conèixer el seu grau d’exposició i correlacionar les dades clíniques i serològiques
  3. Estudi de l’evolució de la infecció per COVID-19 a les residències de la nostra ABS
  4. Seguiment serològic de tots els treballadors sanitaris del nostre equip de professionals.

Per preservar la seguretat dels participants i dels usuaris del CAP, l’estudi s’ha realitzat al Casal del barri, un espai cedit per l’Ajuntament i envoltat de jardins i amplies zones obertes.

S’han utilitzat mostres de sang capil·lar i els test utilitzats són test de diagnòstic ràpid que permeten detectar IgG i IgM  per la tècnica d’inmunocromatografia de difusió.

Un 5,47 % dels participants han mostrat un resultat positiu, sent en el grup d’homes un 4,4 % i en el grup de dones un 6,4 %.

Dels resultats obtinguts, la prevalença és major en els grups d’adolescents i joves i en les persones de més de 80 anys.

Santa Anna, noves necessitats

https://www.ara.cat/societat/parroquia-Santa-Anna-prepara-crisi-social-coronavirus-covid-19_0_2435156613.html

“Estem veient que la crisi sanitària quedarà en res comparada amb la crisi social que generarà”. Qui fa aquesta previsió és Adrià Padrosa, educador social i coordinador de voluntaris a l’església de Santa Anna de Barcelona, on des de fa més de dues setmanes reparteixen àpats a persones vulnerables. El perfil dels 200 usuaris de mitjana que atenen cada dia ha forçat la parròquia a afrontar la situació actual amb mirada llarga, de manera que ja s’està preparant per a la tasca que caldrà fer un cop s’acabi el confinament. L’objectiu de cara als pròxims mesos és habilitar al recinte un espai per a la higiene personal amb dutxes i una cuina des d’on, més enllà de repartir menjar, el puguin cuinar i servir calent. Per al primer projecte ja està pràcticament tot a punt, però per al segon falten els diners.

“El que ens preocupa és el dia següent, quan deixaran fora la gent que ara és a la Fira de Barcelona i a les persones que estan al carrer se’ls afegiran persones migrants o que treballaven en l’economia submergida i que ara no tenen ocupació, diners ni accés a l’alimentació”, explica Peio Sánchez, capellà de Santa Anna. Confinat a l’església amb una desena de col·laboradors més –alguns dels quals són antics usuaris dels serveis que ofereix la parròquia–, cada matí a les 9.30 h reparteixen uns paquets amb esmorzar, dinar i sopar a la llarga cua de persones que comença a la porta de l’edifici, continua per tot el carrer Santa Anna i acaba Portal de l’Àngel amunt. Tret de la beguda calenta de primera hora, la resta d’aliments són freds, i els proporciona un càtering al qual tenen accés gràcies a la col·laboració amb Càritas i l’Ajuntament de Barcelona.

Els usuaris que hi arriben, però, ja no són només els que atenien abans de la pandèmia, no tot són persones sense sostre. La monja teresina Maria Victòria Molins, ara confinada a casa però informada de tota l’activitat per videoconferència, explica que hi arriben treballadores domèstiques que no tenien contracte i que ara no tenen ingressos o gent que estava “al límit” per arribar a final de mes i que ara no ho aconsegueix, afegeix Padrosa. “El 50% dels que venen viuen en habitacions rellogades o en pisos pastera”, sentencia l’educador social, que recorda que espais com el de Santa Anna són per a moltes persones l’única font d’aliments després que, amb l’estat d’alarma, tanquessin menjadors socials de la ciutat. “Alguns venen directament derivats des de serveis socials”, explica.

Noves necessitats

I, amb el canvi de perfil, també han sorgit noves necessitats. Fins ara s’han pogut repartir mascaretes, productes d’higiene personal i algunes peces de roba, però les demandes no s’acaben aquí. “Moltes persones ens diuen que porten molts dies sense dutxar-se”, afirma Molins. A partir de donacions particulars, la parròquia ha aconseguit recaptar 30.000 euros des que va començar el confinament, i part d’aquests diners es destinarà a la construcció a l’edifici d’un espai amb dutxes, lavabos, una zona on canviar-se i un servei de bugaderia, amb rentadora i assecadora industrials incloses. Si tot va bé, explica Sánchez, la setmana que ve començaran les obres, tot i que els usuaris no hi podrien entrar fins que ho permetin les restriccions de l’estat d’alarma.

En paral·lel Santa Anna treballa per dotar-se d’una cuina on es puguin preparar i servir àpats a qui ho necessiti. “Ara només tenim dos o tres microones a la sagristia”, assenyala Molins, mentre Sánchez destaca que els preus dels càterings seran més cars després de la crisi. El projecte de la cuina ja s’està planificant i pressupostant, però ara falten els diners. A la pàgina web de l’església es poden fer donatius, i el capellà confia que puguin arribar-ne suficients com més aviat millor, perquè estigui a punt un cop s’aixequi el confinament. “Tindríem moltes ganes d’obrir-la abans, però el que no podem és crear un nou focus de contagi, que per fer el bé ara acabem fent el mal demà”, argumenta Padrosa.

Les persones que ara necessiten menjar només el poden rebre fora del recinte, tant de l’església com de diversos de punts de Barcelona on s’estan repartint. La regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, explicava aquest mateix dimarts que la ciutat està servint una mitjana de 7.900 àpats diaris a persones vulnerables en les diferents modalitats, cosa que representa un 113% més que els 3.700 àpats que se servien abans de la declaració de l’estat d’alarma. L’objectiu del consistori és esponjar aquests espais, tot i que a Santa Anna no només hi arriba gent de Ciutat Vella, sinó també de Sants, la Sagrera, Sant Martí i fins i tot de l’Hospitalet de Llobregat, explica Padrosa. “E ls que estan pitjor són els últims i nosaltres estem amb els últims dels últims. Quan acabi aquesta crisi hi haurà més gent al carrer. La pobresa serà terrible”, conclou Molins.

“El que ens preocupa és el dia següent, quan deixaran fora la gent que ara és a la Fira de Barcelona i a les persones que estan al carrer se’ls afegiran persones migrants o que treballaven en l’economia submergida i que ara no tenen ocupació, diners ni accés a l’alimentació”, explica Peio Sánchez, capellà de Santa Anna. Confinat a l’església amb una desena de col·laboradors més –alguns dels quals són antics usuaris dels serveis que ofereix la parròquia–, cada matí a les 9.30 h reparteixen uns paquets amb esmorzar, dinar i sopar a la llarga cua de persones que comença a la porta de l’edifici, continua per tot el carrer Santa Anna i acaba Portal de l’Àngel amunt. Tret de la beguda calenta de primera hora, la resta d’aliments són freds, i els proporciona un càtering al qual tenen accés gràcies a la col·laboració amb Càritas i l’Ajuntament de Barcelona.

Els usuaris que hi arriben, però, ja no són només els que atenien abans de la pandèmia, no tot són persones sense sostre. La monja teresina Maria Victòria Molins, ara confinada a casa però informada de tota l’activitat per videoconferència, explica que hi arriben treballadores domèstiques que no tenien contracte i que ara no tenen ingressos o gent que estava “al límit” per arribar a final de mes i que ara no ho aconsegueix, afegeix Padrosa. “El 50% dels que venen viuen en habitacions rellogades o en pisos pastera”, sentencia l’educador social, que recorda que espais com el de Santa Anna són per a moltes persones l’única font d’aliments després que, amb l’estat d’alarma, tanquessin menjadors socials de la ciutat. “Alguns venen directament derivats des de serveis socials”, explica.

Más de 200 personas en la cola con mucha lluvia y frío. La calle mata

https://www.lavanguardia.com/vida/20200407/48354005460/hospital-de-campana-santa-anna-sintecho-confinamiento-covid-19-caritas.html

Nueve personas sin techo forman parte del engranaje montado por el hospital de campaña de la parroquia de Santa Anna, en Barcelona, y Càritas para dar de comer a más de 180 personas, una cifra que cada día va en aumento. Jamal, igual que Abde o José, se afanaba ayer en distribuir desayuno, comida y cena a los ciudadanos que la crisis de la Covid-19 ha dejado todavía más desprotegidos. La creciente demanda de alimentos y el requisito de mantener una separación de metro y medio hacen que la cola que se forma en la calle de Santa Anna sea larguísima.

“Yo tengo permiso de trabajo y este año me habían contratado a media jornada como ayudante de cocina, pero con el coronavirus han hecho un ERTE. Casi siempre he dormido en la calle hasta que me acogió una familia, aunque ahora hago el confinamiento en la parroquia”, detalla Jamal, tras finalizar el reparto de la comida. A su lado, Dabo Malang, el celador de Santa Anna, precisa que ayer llegaron casi 200 personas y que se tuvieron que improvisar una veintena de raciones más.

https://www.religiondigital.org/cine_espiritual_para_todos/iglesias-hospital-campana-tiempo-pandemia_7_2218948117.html

En el edificio de la parroquia estamos confinadas doce personas. La mayoría del grupo lo forman personas sin hogar que ahora han encontrado un nuevo rumbo. Los que hace poco dormían en la calle hoy cocinan, preparan bolsas de alimentos para otras personas, ayudan en la higiene y mantenimiento del espacio. Convivir con ellos, en las distancias y con las medidas de protección necesarias me ha vuelto a enseñar que los que menos tienen son los más generosos. Jóvenes de Marruecos o de Senegal ahora ayudan a otros compañeros suyos. Con la ayuda de Cáritas y en coordinación con el Ayuntamiento de Barcelona repartimos desayuno comida y cena para 150 personas. Lo que hace uno días eran las colas para entrar en los teatros del centro Barcelona ahora son las colas de la pobreza.