Apuntes para un master en drogodependencias

Diversity, Equity and Inclusion

Structural Inequity and Socioeconomic  Status Link to Osteoporosis Diagnosis  in a Population-Based Cohort of  Middle-Older-Age Americans

Margaret Gough Courtney, PhD,  Josephine Roberts, BS, and Kanya Godde, PhD

En aquest estudi, el focus es va centrar en el diagnòstic de l’osteoporosi, però els autors proposen que una formació integral en Diversitat, Equitat i Inclusió probablement reduiria la desigualtat en els resultats de salut en múltiples dominis de la malaltia, ajudant a abordar l’accés més pobre a la prevenció, el diagnòstic i el tractament per a persones amb un estatus socioeconòmic  baix.

En este estudio, el foco se centró en el diagnóstico de la osteoporosis, pero los autores proponen que una formación integral en Diversidad Equidad e Inclusión probablemente reduciría la desigualdad en los resultados de salud en múltiples dominios de la enfermedad, ayudando a abordar acceso más pobre a la prevención, diagnóstico y tratamiento para personas con un estatus socioeconómico bajo.

In  this study the focus was on osteoporosis diagnosis, but receipt of comprehensive Diversity, Equity and Inclusion training would likely reduce inequity in health outcomes across multiple disease domains, helping to address poorer access to prevention, diagnosis, and treat-ment for persons from low Socioeconomic  Status background

 

 

https://journals.sagepub.com/doi/epdf/10.1177/00469580231155719?src=getftr

Apuntes para un master en drogodependencias, Socio-demografía

Estudio ESSELLA

Análisis de la salud de la población sin hogar de un distrito desfavorecido de Barcelona. Estudio ESSELLAAnalysis of the homeless population health in a disadvantaged district of Barcelona: ESSELLA study

Apuntes para un master en drogodependencias, Socio-demografía

Malatia psiquiàtrica en persones al carrer

https://diarisanitat.cat/la-meitat-de-les-persones-sense-llar-pateixen-malalties-psiquiatriques/

 

El sensellarisme és una situació d’exclusió social severa que afecta greument la salut de qui ho pateix, especialment la salut mental, ja que amplifica els factors de risc de patir trastorns mentals i incrementa la simptomatologia quan es pateixen.

Ara, un estudi liderat per l’equip infermer d’un CAP de Girona ha determinat que la meitat de les persones sense llar pateixen malalties psiquiàtriques. Els resultats de la investigació, que ha analitzat el perfil clínic de les persones en situació de sensellarisme residents d’un centre d’acollida, s’han presentat recentment al XVIII Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

La mitjana d’edat de les persones sense llar s’estableix en 54,4 anys i les patologies més prevalents són l’alcoholisme, que pateix un 54%; el tabaquisme (50%) i les malalties psiquiàtriques (50%), sent la depressió, l’esquizofrènia i el trastorn límit de personalitat, les malalties més freqüents. De fet, d’aquests malalts amb patologies psiquiàtriques, un 15% ha realitzat intents de suïcidi.

Les addiccions a substàncies com el cànnabis, la cocaïna i l’heroïna representen un 19%. Pel que fa a les malalties cròniques, un 46,2% presenten hipertensió arterial, un 26,9% Diabetis Mellitus i el 23%, obesitat. En aquest sentit, els investigadors avisen que el pacient en situació de sense llar amb patologia crònica és un «pacient vulnerable i amb alta dependència, que necessita més recursos dels que ara estan disponibles».

Quant a la metodologia, els investigadors van recollir les dades amb el programa d’història clínica ECAP dels residents del centre d’acollida que hi fossin des de feia almenys sis mesos i que haguessin estat visitats a la consulta d’infermeria del febrer del 2021 al gener del 2022. El total de la mostra van ser 26 persones.

Segons explica la infermera de l’AIFiCC i investigadora principal de l’estudi, Mariàngels Fernández, el perfil dels residents del centre està determinat per les malalties mentals, les addiccions i la cronicitat. «Aquest fet es tradueix en un l’increment l’ús del sistema sanitari. Creiem, doncs, que és necessària la coordinació entre els serveix sanitaris i socials per garantir una adequada atenció d’aquest pacients”, conclou la infermera.

Apuntes para un master en drogodependencias

La salud cuando se vive en la calle

El 17 de febrero de 2022 tuvo lugar, en el Auditorium Agora de Cosmo Caixa, brindado generosamente por la Fundació La Caixa,  un Symposium  sobre la salud cuando se vive en la calle.  120 asistentes que traduce el interés por esta preocupación social  tema y que, además de importantes enseñanzas y experiencias compartidas, han de contribuir a un cambio de actuación en el objetivo de erradicar la pobreza extrema.

Visibilidad, acercamiento, solidaridad. Salir del armario social. Ante pensamientos extremistas, ya no cabe ocultar situaciones, porque no se diagnostica, lo que no se conoce y no se trata lo que no se diagnostica.

No debajo de la alfombra ha de sustituir al no en la puerta de mi casa. En un pronunciamiento de las personas, primero. Por delante de la estética urbana o de la discriminación de vecinos. La calle es de todos, pero ojalá que nadie haya de dormir en la calle.

Enlaces de las presentaciones

Taula 1: presentació. https://youtu.be/N_jwWx_d-q4

Taula 2. Atenció Social i Sanitària  https://youtu.be/3rkzYTZPGCI

Taula 3. Salut mental     https://youtu.be/FGfZoYtfLhk

Taula 4. Nivells d’atenció    https://youtu.be/2epHQN0O0Uo

Taula 5. Atenció de primera línia  https://youtu.be/7dvr6UkQVu8

Apuntes para un master en drogodependencias

Forum d’idees, persones i entitats

FORUM D’IDEES, PERSONES I ENTITATS

En l’atenció a persones consumidores de substàncies no prescrites hi estan havent-hi canvis importants. Del del quasi monoconsum d’heroïna de les dècades del 80 i 90 del segle passat, ens trobem en un important policonsum on hi entren a formar part gran quantitat de substàncies.

Ès fa important fer front al mercat ilícit. De persones, habitatge, feina, substàncies. Els diferents equips s’han adaptat als canvis sense pràcticament temps per explicar l’abast d’aquestes modificacions i noves iniciatives.

Una crida a parar i pensar. La ubiquem abans de l’estiu, en dues diades, per a poder parlar amb calma, agrupar els temes per àrees d’interés,  facilitar el contacte, el coneixement entre persones i entitats.

I tot això dificultat per la incertesa del comportament de la pandèmia, que marcarà la presencialitat o no.

La metòdica és senzilla. S’està constituïnt un comité organtizador que vol estendre la trobada boca-orella, suscitar temes per a compartir, facilitar els encontres i les ulteriors línies de treball.

Si vols formar-ne part, aquest és el punt de contacte per a integrar-te al grup organitzador o simplement estar-ne al corrent:

forum.idees@lowthresholdjournal.org

La plataforma Low Threshold Journal s’encarregarà de difondre resums i ponències

Santa Anna

La Salut quan es viu al carrer

Fa tres anys de la col·laboració de l’Hospital del Sagrat Cor amb l’Hospital de Santa Anna per a l’atenció sanitàries a persones sense recursos econòmics i que no freqüentaven els serveis assistencials que fa servir la major part de la població.

Es varen dissenyar atencions trimestrals amb un seguiment setmanal entre campanya i campanya. Però la irrupció de Covid 19 ha modificat la planificació. Ja no ha estat possible les atencions a gran nombre de persones i s’ha optat per atencions minoritàries, però de major seguiment.

Hi ha hagut també canvis sociològics. Fins març de 2000 predominaven nois joves del nord d’Àfrica i l’atenció post-pandèmia és presta a persones de més edat i amb major nombre de dones.

Han disminuït les prestacions socials post-pandèmia i l’Hospital de Campanya Santa Anna ha hagut de donar resposta a demandes bàsiques, com alimentació.

En aquest context s’ha decidit parar a pensar. Hi haurà una primera presentació el 10 de febrer al personal de l’Hospital que ha col·laborat al projecte, en forma de devolució sobre l’estat de la qüestió.

Al 17 de febrer hi haurà un seguit de taules rodones, que tocaran des del paper de les institucions, fins a l’actuació dels professionals sanitaris quan es viu al carrer.

Confíem que els debats es puguir dur a terme de forma presencial, en funció de l’evolució de la pandèmia per Covid 19. En aquesta mateixa pàgina informarem de l’evolució del debat i com i on es durà finalment a terme.

Programas de naloxona

Pidamos camas

Si bien contar con un lugar donde residir y especialmente dormir es una necesidad básica universal, se hace más evidente y necesaria cuando llega el frío. Surgen programas paliativos y, a menudo, la argumentación de que personas que se hallan en la calle no quieren acogerse a ellos. Con la reflexión del grado de adecuación de los servicios, si se prefiere continuar en la calle que acudir a ellos.

Intimidad, dignidad, autonomía, comodidad son aspectos necesarios para brindar alojamiento.

Nos piden mantas, sacos de dormir, pero no, no es suficiente. Pidamos camas.

Apuntes para un master en drogodependencias

COMUNICAT CONJUNT DEL DIA MUNDIAL DE LA SIDA 2021. 40 anys de respostes al VIH

COMUNICAT CONJUNT DEL DIA MUNDIAL DE LA SIDA 2021
40 anys de respostes al VIH

L’1 de desembre tornem a commemorar el Dia Mundial de la Sida. Aquest acte simbòlic ens recorda que hem de continuar treballant per sensibilitzar la població i donar suport i atenció a les persones que viuen amb el VIH.
Fa quaranta anys que es van diagnosticar els primers casos d’una pandèmia que ha provocat fins ara la infecció de 79 milions de persones arreu del món. A Catalunya, actualment hi ha unes 33.000 persones que viuen amb el VIH.
Durant aquestes quatre dècades, a Catalunya hem progressat en el coneixement de la infecció, hem incorporat noves eines per a la prevenció, s’ha millorat la supervivència i la qualitat de vida d’aquestes persones gràcies als avenços en els tractaments i la
infecció pel VIH ha esdevingut una patologia crònica. Això ens ha permès assolir els objectius 90-90-90 fixats per ONUSIDA per al 2020 (actualment aquestes xifres a Catalunya són 91-90-93).
Les pandèmies, com la del VIH o de la COVID-19, evidencien les desigualtats, que alhora poden agreujar les situacions d’estigmatització i discriminació. Per eliminar-les, cal continuar treballant tots plegats (societat civil, professionals i gestors), promovent enfocaments centrats en les persones i basats en els drets humans.
Sabent que encara hi ha reptes pendents i coneixent la importància del treball conjunt per abordar la pandèmia del VIH, s’ha creat el nou Pla d’acció enfront del VIH i altres ITS 2021-2025 impulsat pel Programa de prevenció, control i atenció al virus de la immunodeficiència humana, les infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques, un full de ruta que recull les propostes de les entitats comunitàries, els professionals, la ciutadania i les administracions catalanes.
En aquest Dia Mundial reforcem el nostre compromís per fer front al VIH. Perquè 40 anys de respostes han estat necessaris, però encara no son suficients, comptem amb tots vosaltres per aconseguir eliminar-lo al 2030.

Low Threshold Journal,